'L'hort de les oliveres', de Narcís Comadira, pica l'ullet a Txèkhov, no només amb el títol, també amb el plantejament. Després de la mort del patriarca, els Bofill planegen, contra la voluntat del difunt, vendre casa pairal i terres a uns inversors russos que volen construir un complex turístic. Però l'hereu de la casa i l'hort és en Guillem, obsedit amb Shakaspeare i temorós de trair el pare. Talar o no talar les oliveres, ser o no ser. Comadira estableix una metàfora entre Hamlet i Catalunya. NARCÍS COMADIRA, autor "Ell se sent responsable davant de l'espectre del pare, i per ell... hi ha un moment que diu que la finca és la seva pàtria i les pàtries no es venen." L'autor juga amb un tercer element intertextual en aquest imbricat joc escènic, situant l'acció el Dijous Sant, durant el sopar. Director i companyia han hagut de capejar també el registre canviant de la proposta, que festeja amb la comèdia i l'òpera, tot i el final tràgic que no avançarem.
