El glifosat és un producte químic que molts ajuntaments catalans, entre els quals el de Barcelona, utilitzen en carrers, places i jardins per evitar l'aparició de males herbes. L'Organització Mundial de la Salut l'ha catalogat recentment com a producte potencialment cancerigen si s'està exposat de manera continuada al químic. És per això que el Comitè d'Empresa de Parcs i Jardins, i diverses entitats civils, reclamen que es deixi de fer servir a la ciutat. No només per la salut dels mateixos treballadors, que hi entren en contacte directe, sinó també per la dels ciutadans, a qui, denuncien, no s'informa correctament quan s'aplica l'herbicida. DANIEL AGRAS, coordinador de prevenció de Parcs i Jardins "Hem vist com es feien aplicacions fitosanitàries i els balcons i les finestres estaven oberts. Estem parlant de barris amb cases baixes, que estan a tocar dels arbres i la gent estava dormint tranquil·lament sense saber que els estava entrant el producte." Els denunciants volen evitar que passi com amb el DDT. Un insecticida que, dècades després de ser prohibit, segueix apareixent en anàlisis de sang. PEP MARTÍ, metge del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris "Hi ha càncers que tenen 20 i 30 anys de període d'incubació. Des que una cel·lula canvia el seu ADN per un factor ambiental fins que es produeix un càncer." Per la seva banda, l'Ajuntament recorda que el glifosat és plenament legal i afegeix que és l'herbicida amb la toxicitat més baixa del mercat. Segons l'Ajuntament s'estan buscant alternatives als herbicides per combatre les males herbes. S'ha provat l'ús d'aigua calenta i altres sistemes físics però de moment, diu el consistori, han donat resultats poc favorables. A més, diu el govern municipal, s'ha canviat el sistema d'aplicació de l'herbicida. Abans es feia amb una motobomba i ara es fa amb un polvoritzador amb el qual s'aconsegueix reduir dràsticament la dispersió del producte.
El glifosat és un producte químic que molts ajuntaments catalans utilitzen per evitar l’aparició de males herbes i que els humans segueixen absorbint per la pell o les mucoses, fins i tot dies després que s’hagi aplicat. La normativa exigeix que s’avisi els veïns de les zones properes vuit dies abans que s’apliqui, un fet que, segons els denunciants, no sempre es compleix. Daniel Agras, coordinador de prevenció de Parcs i Jardins, assegura que “no és suficient que es publiqui en un pàgina web difícil de trobar, o a vegades amb cartells en una punta i altra d’un carrer de dos quilòmetres de longitud.”
El principi actiu que s’utilitza en el glifosat ha estat decretat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a potencialment cancerigen per als humans. Les entitats expliquen que, en proves amb animals de laboratori, aquest principi actiu ha causat alteracions hormonals, càncers i malalties degeneratives; però les proves amb humans són més lentes, i costa demostrar-ne els efectes negatius, perquè els càncers poden trigar 20 anys a desenvolupar-se, en alguns casos. Per això han demanat a la Generalitat i els ajuntaments que facin un pas endavant i el retirin com més aviat millor, perquè no passi com amb el DDT, un insecticida que, dècades després de ser prohibit, segueix apareixent en anàlisis de sang.
Per la seva banda, l’Ajuntament assegura que el producte, que és legal i autoritzat, s’aplica des de fa 30 anys en jardineria urbana i és un dels herbicides amb la toxicitat més baixa del mercat. Tot i així, se n’ha canviat el sistema d’aplicació i, en lloc de la pulverització amb autobomba, ara es focalitza el tractament mitjançant una campana que redueix la dispersió del producte. El consistori també ha provat altres mètodes com l’aigua calenta.
Les entitats socials demanen als candidats que es comprometin a estudiar seriosament altres alternatives com els productes no tòxics, l’arrencada manual de males herbes o els tractaments amb calor.
