Els mitjans de comunicació han fet ús d'aquesta paraula tant amb la lletra g com amb la lletra j, segons el seu llibre d'estil. Però cada cop són més els que opten per la primera opció, amb g, tal com l'Institut d'Estudis Catalans la va incloure al diccionari normatiu l'any 2007, seguint les recomanacions dels experts arabistes. JOAN MARTÍ CASTELL, president Comissió de Lexicografia de l'IEC "Els dubtes i les consultes sobre la llengua vénen a posteriori d'haver-hi escrit i d'haver-hi pres ja determinades solucions i d'haver optat per una forma femenina enlloc de masculina. O amb 'j' enlloc de 'g', i després ve la solució a això." El mateix ha passat amb l'ús del gènere, el gihad o la jihad. Un terme que a l'Alcorà s'utilitza en masculí, referit a l'esforç personal o l'enfrontament armat i no en els sentits femenins de la lluita o la guerra santa. Per això una de les estudioses del món àrab amb més prestigi a Catalunya, Dolors Bramón, considera que la paraula s'està utilitzant de manera incorrecta. No només gramaticalment, sinó també conceptualment des que Ossama Bin Laden va passar de fer el gihad real per defensar l'Afganistan de l'atac de les tropes russes a apropiar-se el gihad per designar l'ofensiva terrorista contra els països occidentals. Dolors Bramón, doctora en Filologia Semítica i professora emèrita UB. "Per dir correctament el que ara algú diu 'gihadisme' o 'gihadista', clarament hauria de ser 'terrorisme' o 'terrorista', no necessitem més paraules. Quan teníem el terrorisme d'ETA dèiem 'terrorisme' i dèiem 'etarres'. El que estan fent els terroristes actuals no és gihad, per tant no se'ls pot dir gihadistes." Assegura que expressions com "terrorisme d'arrel islamista" o "terrorisme extremista islàmic" són més correctes. Tot i això, la repetició ha fet que fins i tot els mateixos musulmans n'hagin acabat normalitzant la utilització amb connotacions terroristes.