Són 40 anys de negoci familiar dedicat al cultiu de la rosa. La Núria és de les poques productores del Maresme que aguanten malgrat la competència, cada cop més inflexible, de la rosa colombiana o equatoriana. En l'escalfor de l'hivernacle, la Núria inspecciona, selecciona i talla les roses que tenen millor aspecte. Aquesta productora és del parer que una rosa autòctona i de quilòmetre zero sempre aguantarà més que les importades i, fins i tot, amb alguns consells, romandre fresca com a mínim una setmana. NÚRIA GEL, FLORICULTORA "Si vols que et duri molt pots podar-hi mitja aspirina que diuen, una goteta de Fairy i si vols una culleradeta de sucre en el gerro, i si no tenir les fulles fora del gerro i canviar i tallar cada dia una miqueta així, un trosset així cada matí." Un cop collides seguim la rosa de Sant Jordi fins a la seva propera parada. En aquesta màquina un operari selecciona la rosa i la classifica per llargada i qualitat, després queden agrupades automàticament i d'aquesta manera s'assegura que el ram de roses sigui homogeni i, per tant, més estètic. NÚRIA GEL, FLORICULTORA "I llavors aquí l'empaquetem, va a la cambra i després és molt important que estigui com a mínim 24 hores a la cambra frigorífica, perquè aguanta molt més, queda parada." Dels 30 graus de l'hivernacle, passem als cinc de la cambra frigorífica. Aquesta és la darrera etapa de la rosa de la diada abans de ser enviada als mercats per a la seva distribució.

Es planten al gener i es comencen a collir ara a mitjan abril. La família Gel porta generacions dedicades en cos i ànima a la producció de la rosa. Fins i tot l’avi Gel, que va portar la idea arran d’un viatge que va fer a Itàlia, va ser un dels pioners dels hivernacles a tot l’estat. Ara, reconeixen que dedicar-se a aquest negoci ha deixat de ser rendible però com es tracta d’una empresa familiar encara aguanten. La competència d’Holanda i França però també i especialment, de Colòmbia i Equador, que produeixen roses molt resistents, provoca que els marges siguin cada cop més estrets.

Els Gel són famosos a tot el Maresme, la seva casa de camp a Vilassar de Mar és de les més veteranes. L’ambient és d’absoluta tranquil·litat a la finca i tot té un aire d’artesania. Aquí les roses són tractades amb molta cura i això, apunta la Núria, es nota. La olor i la presència de la rosa autòctona no és la mateixa d’una rosa que ha viatjat en vaixell en cambres frigorífiques durant força dies.

Després de processar-les per llargada i qualitats les roses passen a la cambra frigorífica. Aquí acabaran d’obrir-se i rebran un tractament per evitar que la part del capoll de la flor es pugui pansir abans d’hora. Entre els dies 20 i 22 el seu viatge acabarà al mercat de les flors on es distribuiran entre les floristeries que hagin apostat per una rosa autòctona.