Alfred Bosch ha tingut un convidat d'excepció a la primera fila. L'arquitecte Oriol Bohigas, un segell de l'urbanisme barceloní, ha seguit de ben aprop les mesures que l'alcaldable d'Esquerra ha inclòs en el denominat Pla Bosch d'urbanisme social. El document s'ha treballat amb una trentena d'experts en la matèria i té com a proposta més ambiciosa soterrar les rondes. De l'espai que se n'alliberi, Bosch vol fer-ne una zona per passejar i anar en bicicleta, i cosir així la frontera que aquestes vies són avui per a alguns barris. Es tracta d'un pla a llarg termini per desenvolupar més enllà d'un mandat i amb què Bosch pretén transformar la ciutat. ALFRED BOSCH, alcaldable d'ERC "Una eina de transformació social, econòmica, ecològica, per fer una ciutat millor. I sobretot, per evitar que Barcelona es fracturi, per evitar que hi hagi confrontacions que em semblen perjudicials per la ciutat de Barcelona, per treballar tots per una sola ciutat de Barcelona." El pla preveu reforçar el transport públic i, tot i que sense posar-hi data, planteja acabar també les línies 9 i 10 del metro. Bosch creu que es tindran recursos per fer-les si Catalunya és independent.

El Pla Bosch d’urbanisme social vol posar fi a la “fractura de barris” que van suposar les rondes en alguns punts de la ciutat. En el document,Bosch en planeja la cobertura “allà on sigui possible” i convertir l’espai resultant en una anella de lleure que ha rebatejat com “la ronda de les persones”. La cobertura de les rondes es completa amb una aposta pel transport públic, com ara perllongar l’L2 fins a la Zona Franca i “acabar” les línies 9 i 10 del metro. El pla preveu reformar el front muntanya de la ciutat per fer-hi un recorregut transversal que connecti els barris amb transport públic del Besòs al Llobregat. També vol eliminar barreres arquitectòniques al front marítim per fer-lo “accessible als vianants i bicicletes” en tota la longitud.

La “human city” -així és com l’ha batejat Bosch- que ha dibuixat l’alcaldable d’Esquerra vol potenciar els equipaments propers a la futura “ronda de les persones” convertint-los en “punts de trobada” i crear una xarxa de centres de formació professional vinculada a la indústria verda. Com a exemple, preveu unificar la zona hospitalària i esportiva de la Vall d’Hebron per fer d’aquest espai un centre de formació sanitària. A més petita escala, el mapa de ciutat del Pla Bosch planeja fer de l’avinguda de la Reina Maria Cristina un espai de prioritat per als vianants, connectar el Parc de la Ciutadella amb el litoral “desmantellant” les vies de l’Estació de França, i “municipalitzar” els edificis ara propietat de l’Estat al passeig de Colom per fer-hi equipaments culturals.