El Palau del Lloctinent es va construir al s. XVI com a residència del virrei de Catalunya, aprofitant alguns dels espais i murs de l'antic Palau Reial de la ciutat. ALBERT TORRA, subdirector de l'Arxiu de la Corona d'Aragó "En el moment en què els reis ja no residien a Barcelona, residia un lloctinent o virrei, llavors el rei va manar en Corts que la diputació del general construís un palau com a residència del lloctinent. En un moment, el lloctinent va anar a una altra residència i el palau va quedar com a dependència de diferents organismes de l'Audiència i fins i tot de la Inquisició." El palau és d'estil renaixentista i gòtic i conserva els elements originals de la seva construcció. ALBERT TORRA, subdirector de l'Arxiu de la Corona d'Aragó "El més espectacular és l'escala principal, l'escala noble del pati que està tancada a dalt amb un traginat de fusta, el més important que es conserva de l'època a Catalunya. Altres elements importants de l'època són totes les gàrgoles que es poden veure a l'exterior i també al pati, a les galeries del pati. I es conserva encara a la part més antiga de l'edifici, que pertanyia al palau reial, l'inici d'un passadís que comunicava directament amb una galeria de la Catedral perquè hi pogués anar directament el rei." L'any 1853 aquest palau es va convertir en la seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que el va ocupar fins a l'any 1994. El 2007 l'edifici es va rehabilitar i, a l'actualitat, és la seu històrica de l'Arxiu de la Corona d'Aragó.
La construcció del palau la va encarregar l’emperador Carles V perquè fos la residència del seu representant a Catalunya. No obstant això, aquesta funció va ser gairebé testimonial. Amb el temps va tenir altres usos, com ara, la seu de la Inquisició, l’Audiència i una part de l’edifici també va acollir el convent de Santa Clara. L’edifici té dues portes d’accés, una pel carrer dels Comtes i una altra per la plaça del Rei. A mitjan segle XIX, el director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó va reclamar un edifici com a seu de l’entitat i el 1853 va ser nomenat oficialment Arxiu de la Corona d’Aragó, ús que ha mantingut fins a l’actualitat.
