Teresa Amatller va impulsar la Fundació Amatller per conservar el patrimoni que havien reunit el seu pare i ella mateixa, la casa i les col·leccions que hostatjava i per donar-li contingut. Per això es va crear un institut de recerca d'història de l'art. El concepte va ser idea del primer director, Josep Maria Gudiol Ricart, que va proposar seguir el model de la Frick Art Reference Library de Nova York, en què havia treballat als anys 30, i adquirir el fons Mas. SANTIAGO ALCOLEA, president de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic "L'Adolf Mas comença, poc després de l'any 1900, a fer una inventari fotogràfic del patrimoni històric i artístic del país. El Cambó l'impulsa i l'anima a incrementar els seus fons per la resta de la península i, per tant, quan arribem a la Guerra Civil, aquest conjunt ultrapassa els 100.000 negatius." Aquest fons de negatius és el nucli de l'arxiu de negatius de la Fundació Amatller. També inclou les col·leccions del mateix Gudiol, un arxiu d'arqueologia catalana, així com altres fons sobre patrimoni històric i artístic. Aquesta base documental, acompanyada de la biblioteca, és molt útil a la recerca, perquè conté imatges d'obres que s'han perdut. SANTIAGO ALCOLEA, president de la Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic "M'estic referint, per exemple, a les pintures de la sala capitular de Sixena, una peça clau de la pintura romànica de la franja que en Josep Maria Gudiol va fotografiar l'any 1935. I, malauradament, aquest conjunt esplèndid, espectacular, el van cremar l'any 1936." L'Institut també disposa d'una biblioteca, amb col·leccions tan curioses com la biblioteca de vidre. El repte més gran que tenen ara mateix és digitalitzar tot aquest material.

La Fundació Amatller es va crear l’any 1942 per voluntat de Teresa Amatller (1873-1960), filla de l’industrial xocolater Anton Amatller, per conservar i difondre la Casa Amatller i les seves col·leccions, així com per promoure la recerca de la història de l’art hispànic.

L’arxiu i biblioteca es troben ara en dues dependències en diferents pisos de la casa. Estaven al pis principal, que ara s’ha restaurat completament i s’ha obert al públic. Té l’atractiu de conservar el mobiliari i la decoració íntegres. La casa és obra de l’arquitecte Puig i Cadafalch, que la va restaurar a finals del segle XIX amb un estil historicista, previ a l’esclat del Modernisme.