Fa sis mesos que els treballadors de la Fàbrica Damm han canviat els horaris. Les entrades al matí són ara flexibles i van des de les vuit fins a dos quarts de deu i la sortida és a partir de les cinc de la tarda. Una prova pilot que europeïtza els seus horaris i que ha suposat tot un canvi de vida per als treballadors. DAVID COSTA "En el meu cas, per exemple, jo he pogut realitzar uns estudis superiors, un màster, i he pogut realitzar-lo gràcies a que jo, per la tarda, puc sortir, complint la meva jornada, una miqueta abans." SANDRA FERNÁNDEZ "Et planifiques el teu dia: tens la teva feina, els teus estudi, tens els teus amics, si vols pots anar al gimnàs... jo crec que és un goig." MARCIAL NAVARRO, director de recursos del grup Damm "Algunas empresas necesitan que la gente este aquí hasta horarios, para demostrar no sé el qué exactamente, pero tienen que estar aquí. Y nos hemos dado cuenta que lo que la empresa realmente necesita y quiere es eficiencia, quiere que la gente haga el trabajo que tiene que hacer en el tiempo adecuado." Els canvis horaris en el món laboral formen part d'un trencaclosques més gran que ha de buscar la complicitat de l'administració, les escoles i els comerços. Ara fa dos anys que els responsables d'aquesta iniciativa per la reforma horària treballen, frec a frec amb la Generalitat, per acabar confeccionant una llei d'horaris que permeti posar fi a les actuals jornades laborals maratonianes. Unes jornades que, segons els experts, es troben en l'origen del fracàs escolar, de la sinistralitat a la carretera i laboral més altes, o una natalitat més baixa. FABIAN MOHEDANO, promotor iniciativa Reforma Horària Cal tenir en compte que el nostre horari actual es va establir als anys 60 a l'Espanya franquista del "desarrollismo" i que el fus horari que marca els nostres rellotges el va fixar Franco per anar a l'hora del Tercer Reich alemany.
Som una excepció mundial pel que fa als horaris. Si féssim cas dels cronobiòlegs, hauríem de fer els nostres àpats i organitzar la nostra activitat segons la posició del sol: esmorzar ben d’hora, a les set; dinar quan el sol es troba en plena incidència, és a dir, a les dotze o una del migdia; i sopar quan aquest es posa, cap a les set del vespre.
Els horaris actuals, a banda de tenir poca congruència biològica, es troben en l’origen, segons els experts, de no pocs problemes. El fet que els nens surtin de l’escola a l’hora correcta i els pares no, fa que no estiguin ben atesos i que les llargues activitats extraescolars els esgotin. Per això s’assenyala que part del seu fracàs escolar està estretament relacionat amb les jornades laborals maratonianes dels pares.
Un altre problema: la salut. D’entrada, dormim menys hores que els nostres països veïns. El fet de sopar tard tampoc no facilita una bona digestió. La sinistralitat és un altre problema preocupant. Començar el dia amb son fa que hi hagin més accidents a la carretera a causa del cansament, i també més accidents laborals.
Finalment, la natalitat també se’n veu afectada: tenim una de les més baixes del món. Posar-se a tenir fills quan no es té temps ni per a un mateix no sembla una decisió gaire encertada. Aquesta dificultat d’establir horaris laborals compatibles amb la vida familiar es troba en l’arrel de la feina que s’està fent des de la Iniciativa per a la Reforma Horària. Durant els primers dos anys, els seus promotors consideren que han posat les bases per començar a donar a conèixer els “beneficis” d’un horari més racional. Ara calen les complicitats de tots els actors.
Plegar abans per ser més eficient
La clau de la reforma horària és a la feina. Algunes empreses ja han començat a fer proves pilot per organtizar els horaris dels treballadors d’una altra manera, i sembla que els resultats estan sent òptims. Han comprovat que no fa falta tenir els empleats a l’empresa fins tard. Els que ho proven diuen que, amb els nous horaris, són més feliços i produeixen més. Es tracta d’abandonar el concepte de “presencialisme” a l’empresa i establir una jornada més compacta que ens permeti gaudir de temps de qualitat fora de la feina amb la família. Altres peces claus per a l’entrada en vigor dels nous horaris seran l’administració, l’escola o el comerç.
Cal recordar que els actuals horaris allargats són herència de l’època del “desarrollismo” dels anys seixanta, quan molta gent feia dues feines per intentar reunir un sou digne. D’aquí vénen les jornades interminables. Ara, a banda del canvi d’hàbits, la Iniciativa per a la Reforma Horària també vol canviar el fus horari per adaptar-lo a la longitud pròpia del meridià de Greenwich. Un altre llegat del franquisme: encara avui, els nostres rellotges marquen la mateixa hora que els alemanys perquè el dictador va decidir que els espanyols havien d’estar alineats amb els horaris dels Tercer Reich, encara que Alemanya era i és força més cap a llevant. Amb un canvi de fus horari, ara podríem recuperar fins a dues hores de sol als vespres.
