El Mental es va inaugurar fa 100 anys. Des d'aleshores hi van passar moltes dones com a pacients, benefactores o infermeres. El Grup d'Història de 9 Barris - Can Basté ha trobat noms com el de la vídua del doctor Pi i Molist, Antònia Bacigalupi, que va pagar la construcció de l'església del Mental i diversos pavellons, o la pensionada de primera classe que es va fer construir un xalet. LUPE FERIA, Grup d'Història de 9 Barris - Can Basté "Donya María del Carmen Fernández Calzada i Galí. Ella vivia amb la seva minyona, que li feia totes les seves tasques. Tenia el seu espai i vivia com si fos casa seva en aquest espai i no es relacionava amb altres pacients." Però també hi han trobat pacients amb pseudònim com l'Ada, un cas típic de la postguerra. SORAIA GARCÍA, Grup d'Història de 9 Barris - Can Basté "Amb l'exili molta gent va marxar, o que els marits van trobar una altra família i les van deixar aquí al Mental per desentendre's d'elles. Qualsevol pensament que no fos igual al de la resta, ja podien ser considerades boges, llavors hi havia moltes dones aquí que injustament, estaven aquí per raons que potser no eren ni psiquiàtriques ni psicològiques." Un cas sorprenent és el d'una coneguda artista de la sarsuela, Maria Teresa Planas. ALICIA FERNÁNDEZ, Grup d'Història de 9 Barris - Can Basté "Després de ser un personatge molt popular als anys 30 i que sortia constantment a 'La Vanguardia' anunciada a teatres del moment, el Tívoli, el Novedades i l'Apolo, va passar molta part de la seva vida ingressada aquí com a pacient, se suposa que per una crisi postpart. Tenim constància que es van fer molts homenatges a Maria Teresa Planas aquí." I en un d'aquests homenatges han trobat una altra sorpresa: que hi va actuar una de les artistes més reconegudes internacionalment, Raquel Meller. La investigació, però, encara continua, i el grup d'història espera conèixer més dones relacionades amb el Mental.
L’any 1915 és quan es va inaugurar oficialment l’Institut Mental de la Santa Creu. Va ser una institució que durant 70 anys va acollir centenars i centenars d’històries. El Grup d’Història de 9 Barris – Can Basté les està investigant i se centra de moment en el paper de les dones. Des de les monges que van treballar-hi com a infermeres i van permetre en temps de crisi que els malalts fossin atesos, fins a malaltes com l’Ada, el pseudònim d’una pacient de la postguerra que va ser abandonada allà pel seu marit, com moltes altres dones a l’època.
També recullen noms com el d’Antònia Bacigalupi, dona del doctor Pi i Molist, un dels fundadors i dissenyadors de la institució, que va donar els diners necessaris per construir l’església el Mental i part dels pavellons masculins. Una altra benefactora alhora que pacient va ser la Maria del Carmen Fernández Calzada i Galí, filla de bona família, que va construir-se amb una donació de 7.500 euros de principis del segle XX un xalet, que va ser després la seu del naixement de la teràpia de grup.
A més, han trobat la història de la Maria Teresa Planas, una reconeguda cantant de sarsuela dels anys 30 que es va apartar durant molts anys del món i de la cançó per ser tractada al Mental. És una artista que va rebre l’homenatge d’una altra de les grans, Raquel Meller, que va participar en un dels molts homenatges que li van retre al teatre del manicomi. En total són cinc noms propis que formen part de la història de la institució psiquiàtrica més important de Barcelona entre 1915 i els anys 80. Una llista que des del Grup d’Història de 9 Barris – Can Basté esperen fer créixer durant aquest any, perquè la investigació continua oberta.
