Una activitat quotidiana com mirar la televisió amb la gossa és sinònim de felicitat per a en David. Aquest barceloní de 33 anys va ser el primer participant del programa Hàbitat a Barcelona. Va entrar en un pis del barri de Can Baró el mes d'agost després de viure durant anys al carrer, on va caure en algunes addicions. Participar en el programa, que li ha ofert primer una llar per resoldre després altres problemes, li ha permès deixar de pensar en la supervivència i iniciar un nou procés. DAVID ALONSO, usuari programa Hàbitat a Barcelona: "D'haver d'estar tot el dia buscant-me la vida per menjar i dormir (perquè a Barcelona t'ho donen tot però t'has d'estar movent i ocupes tot el dia)... ara estic fent moltes més coses, estic posant-me en reparació amb psicòlegs, psiquiatres... però em segueix costant." En David havia intentat desintoxicar-se, però vivint al carrer era molt difícil. Precisament aquest és un dels objectius del mètode d'atenció per a persones sense llar anomenat "housing first", donar primer una llar i estabilitat perquè els usuaris puguin recuperar-se i normalitzar la seva vida. A més de la llar, aquest sistema que ja s'aplica en altres països ofereix atenció sociosanitària a domicili per dotar la persona de cada cop més independència. FRANCESC TALENS, gerent programa Hàbitat a Barcelona "Es tracta d'implicar la persona en la seva demanda, no es tracta de proporcionar a la persona el que ens demana sinó treballar amb la persona per veure què pot fer ella per aconseguir-ho." Fins ara els pisos eren l'últim recurs per a les persones sense sostre, que prèviament havien de passar pels albergs, una opció que molts rebutgen per les condicions d'ús. MAITE FANDOS, tinenta d'alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports "Hi ha persones que als centres hi poden anar i a partir d'aquí fer un itinerari i persones que no hi volen anar, i segurament amb aquest projecte podrem recuperar moltes persones que ara no hi volen anar." El resultat del programa en què han participat vuit homes i dues dones ha estat molt positiu. És per això que l'Ajuntament ha convocat un concurs públic per oferir 50 places més a la ciutat de cara a l'estiu.

“Per a mi és com si m’hagués tocat la loteria”. Així defineix en David Alonso, un dels usuaris del programa Hàbitat de Barcelona, la seva experiència amb el nou mètode d’atenció a les persones sense llar basat en la filosofia “housing first”. Aquest sistema funciona, tal com el nom indica, facilitant primer una llar a les persones que viuen al carrer perquè això els permeti abordar després altres problemes que són difícils de resoldre quan no es té casa. En David és el primer participant del programa a la ciutat, té 33 anys i ja en feia molts que vivia al carrer. “En aquell moment estava d’okupa en una casa, i poder tenir un pis m’ha permès deixar de preocupar-me per buscar menjar o llocs on dutxar-me i posar-me en reparació amb psicòlegs i psiquiatres”, explica en David, que ja havia intentat deixar algunes addicions en què havia caigut quan vivia al carrer, però no ho havia pogut fer en aquelles circumstàncies.

El programa Hàbitat va començar l’estiu passat amb una prova pilot que ha portat a terme la Fundació Rais i en el qual han participat 10 persones, vuit homes i dues dones. Es tracta de persones en situació d’exclusió social molt greu, que no només viuen al carrer sinó que tenen altres problemes afegits. “Oferir-los primer una llar, tenint en compte la seva situació, els ha permès veure de forma molt clara i immediata els beneficis que pot tenir pera ells aquest sistema”, diu el gerent del programa Hàbitat a Barcelona, Francesc Talens. Tots els usuaris, segons Talens, han iniciat i consolidat processos de canvi o deshabituació que era molt difícil afrontar estant al carrer. Ho han fet, no només gràcies al pis que se’ls facilita, sinó també pel suport psicosocial que reben a domicili de dues persones de la fundació que els atenen en moments d’especial dificultat. En el cas d’en David, per exemple, a banda d’iniciar una teràpia psicològica ara té una gossa a casa i, com que l’ha de treure a passejar, també estableix vincles amb els veïns de la zona.

Precisament dotar els usuaris de cada cop més independència i permetre’ls recuperar la normalitat fins al punt de trobar feina és un dels objectius del programa, que segons el consistori és més econòmic que l’ajuda que habitualment s’ofereix a les persones sense sostre. Així ho explica la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, que també valora molt positivament el resultat de la prova pilot. Fandos preveu que aquest programa permetrà treure del carrer persones que actualment no volen anar als albergs per les condicions d’ús que tenen, però que probablement amb un pis trobaran la motivació suficient per iniciar un canvi. Fins ara, de fet, les persones sense sostre havien d’anar a buscar primer atenció urgent, després passar a un segon nivell de centre i, finalment, arribaven a un pis d’inserció. Però moltes persones abandonaven a mig camí i tornaven a viure al ras. L’objectiu del consistori és ampliar aquest programa en proves que ja s’ha ampliat en altres països europeus, i oferir 50 places que ja han sortit a concurs públic i que entraran en funcionament aquest estiu.

El director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets, va avançar a BTV que tant l’Administració com l’entitat treballaven amb un canvi de model per donar suport a les persones sense sostre. “La gent que viu al carrer necessita un allotjament per sempre, perquè és garantia de no tornar a dormir al carrer”, va dir. Busquets va quantificar en unes 900 les persones que dormen al carrer, un terç de les quals estan en situació cronificada.