El 2014 es van cometre a Barcelona prop de 171.600 delictes, una xifra un 1,5% més baixa que l'any anterior. Al conjunt de Catalunya la tendència també és a la baixa. En aquest cas, els fets penals es van reduir en un 2,8% i el nombre absolut de fets se situa al voltant dels 493.600. RAMON ESPADALER, conseller d'Interior "A algú el podria sorprendre que Barcelona tingués una taxa superior, però és perquè hi ha tot un fenomen de turisme. Per tant, té de facto una població molt superior a la real de l'Idescat." Si ens fixem en les dades de Catalunya, el gruix de delictes comesos són contra el patrimoni, un 85%. Malgrat ser predominant, aquest tipus de delictes va a menys si ho comparem amb l'any anterior. Pel que fa als delictes d'homicidi o assassinat n'hi va haver 55, una xifra força més alta que l'any passat. D'aquestes, gairebé la tercera part de les víctimes van ser per violència masclista. Una altra dada destacada és la reducció de delictes i faltes contra l'ordre públic. Fets com els de Can Vies, que es van tancar amb una vuitantena de detinguts, no han disparat l'estadística en aquest sentit. RAMON ESPADALER, conseller d'Interior "Si ho posem en el context del que és un any i ho comparem amb el que va ser l'any anterior, tenim molt menys tipologia de fets en aquest sentit." Pel departament, les assignatures pendents són col·lectius vulnerables com les dones, amb 14 víctimes mortals en només un any, i la gent gran, víctimes sobretot de furts i robatoris.
A Barcelona ciutat hi ha hagut el 2014 106,5 delictes per cada 1.000 habitants. La regió policial barcelonina és la que més fets acumula en relació amb la població, seguida de la del camp de Tarragona, amb 75,17 fets per cada 1.000 habitants, i de la de Girona, amb 62,87. Pel conseller d’Interior, Ramon Espadaler, el fet que a Barcelona hi hagi un nombre significatiu de delictes per habitant no és alarmant, perquè atèsel volum de turistes que hi ha, la ciutat té “de facto” un volum de població més gran que el que consta a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Pel que fa al tipus de delictes comesos, al conjunt de Catalunya la majoria són contra el patrimoni, una categoria que concentra el 85% dels delictes. El gruix d’aquest tipus de fets són furts, el 47%, i els robatoris amb força, que acumulen el 20%. Les estrebades van baixar un 23,5% respecte a 2013. Malgrat ser predominants, els delictes contra el patrimoni van a menys si ho comparem amb l’any anterior. En concret, n’hi ha un 3,23% menys.
Per darrere del patrimoni, se situen els delictes contra les persones, amb un percentatge de l’11%. Els delictes d’homicidi o assassinat han augmentat un 27% i han passat dels 43 morts el 2013, a 55. D’aquests, gairebé la tercera part de les víctimes han estat per violència masclista. Malgrat aquest repunt, però, si ens fixem en una seqüència més àmplia, des de 2009, es tracta de la segona xifra més baixa. De fet, el 2013 hi va haver una reducció substancial del nombre de morts.
Una altra dada destacada és la reducció dels fets relacionats amb l’ordre públic. En concret, els desordres públics han baixat un 4,87% i les faltes contra l’ordre públic, un 12,35%. Les dades, per tant, constaten que fets com els posteriors al desallotjament de Can Vies, que es van tancar amb una vuitantena de detinguts, no han fet disparar l’estadística d’aquest tipus de delictes.
Les assignatures pendents són, segons el mateix Ddepartament d’Interior, col·lectius vulnerables com les dones, amb 14 víctimes mortals en només un any, i la gent gran, víctimes sobretot de furts i robatoris. Les dades policials apunten que el nombre de persones més grans de 65 anys que han patit algun delicte ha augmentat un 16,36% en comparació amb l’any passat. De fet, una de cada 10 víctimes era una persona gran.
