El plantejament és el d'una comèdia de situació, la d'una perruqueria de l'Eixample gai en què coincideixen sis personatges. No menys important, però, és la veïna del pis de dalt: una famosa pianista que assaja a totes hores, fet que provoca la ira del perruquer. Fins que mor assassinada. Propietari, treballadora i clients es converteixen en sospitosos. La comèdia agafa aires de thriller. En la reconstrucció dels fets que imposa l'inspector de policia, el públic té dret a rèplica, si veu que algun dels implicats menteix. Els actors han d'estar preparats per defensar el seu personatge. La funció pot ser cada dia diferent. ABEL FOLK "Hem hagut d'assajar... jo crec que, la llargada total d'això és com tres funcions, perquè nosaltres hem hagut de preveure o intentar preveure tot el que els espectadors ens diran. Tot i així, no ens en sortim, perquè cada dia ens diuen coses imprevistes." A l'entreacte, els assistents plantegen els seus dubtes i sospites als policies. La cosa va més enllà i, després d'un interrogatori dirigit des de la platea, els espectadors voten qui és l'assassí. Quan es parla d'interacció amb el públic es fa referència, sovint, a muntatges en els quals, puntualment, els intèrprets s'adrecen als espectadors. Res comparable a 'Pels pèls', una obra que escriu el públic.
