Tot i que la Berlinale no li és gens aliena -ha participat sis vegades en el festival i el 2009 va ser membre del jurat- és la primera vegada que Isabel Coixet obre la secció oficial del certamen de cinema. Ho fa aquest vespre amb ‘Nadie quiere la noche‘, un drama històric sobre la Josephine, la dona de l’explorador àrtic Robert Peary que el 1908 es va embarcar en un viatge al pol Nord.

La matèria prima del film és el guió del canari Miguel Barros, que narra una història de superació personal i xoc cultural entre una dona de classe alta, la Josephine, i la jove inuit Allaka. Les interpreten la francesa Juliette Binoche i la japonesa Rinko Kikuchi, que aquest matí han acompanyat Coixet a la presentació del film. La pel·lícula competeix per l’Ós d’Or amb 19 films més, que s’exhibiran durant les dues properes setmanes a la capital alemanya.

El primer cop que Coixet va visitar el festival alemany va ser el 1996, quan va estrenar ‘Coses que no et vaig dir mai’ a la secció Panorama. Després van venir ‘Mi vida sin mí’ (2003), ‘Elegy’ (2008), el documental col·lectiu ‘Invisibles’ (2009), ‘Escuchando al juez Garzón’ (2011) i ‘Ayer no termina nunca’ (2013).

Postproducció barcelonina

El muntatge íntegre del film, així com els acabats finals, s’han fet a les instal·lacions que Apuntolapostpo té a Sant Gervasi – la Bonanova. Precisament, Coixet destaca aquest aspecte com un senyal que la indústria del cinema català funciona bé, perquè hi ha “gent d’un talent immens”.

L’edició de la pel·lícula ha anat a càrrec d’Elena Ruiz, muntadora habitual de Coixet, que ha deixat el seu patró en films com ‘L’orfenat’, ‘Eva’ o ‘Lo imposible’. El rodatge ha generat una quantitat molt important de material, que s’ha anat processant directament des de Barcelona. La gravació s’ha fet en diferents punts de la geografia europea: les escenes de paisatge natural s’han rodat a Noruega; les imatges del campament, a Bulgària, i l’interior de l’iglú, a les illes Canàries. Tota la resta, explica el director comercial d’Apuntolapostpo, Alfonso Par, “són efectes especials, imatge sintètica generada per ordinador” que han elaborat un equip de professionals des de Barcelona“.

Es tracta de les imatges de les allaus, els cels nocturns, les tempestes i també, per exemple, de l’escena de la destrucció de la cabanya, de la qual “només són reals els interiors”. En realitat, afirma el director comercial, hi ha “moltíssims efectes”, com la transformació de les escenes rodades de dia en nocturnes o la introducció de trineus amb gossos a les imatges aèries. “Hi ha una feina molt important de composició”, detalla Par, perquè escenes com la caça de l’ós no existeixen, es graven per separat i s’integren posteriorment. Aquestes tasques s’han allargat des de la primavera fins al desembre de 2014, i també han inclòs la correcció de color i la postproducció de so.

Coixet ja havia treballat anteriorment amb Apuntolapostpo en projectes de publicitat i també en la postproducció del film ‘Ayer no termina nunca’.