Carme Centrich, comissaria de l’exposició, va decidir ajuntar cinc fotògrafs perquè retratessin de manera independent la Barcelona de la postguerra i la família Muñoz Ramonet. “Es va donar total llibertat als fotògrafs per interpretar l’època”, explica. El treball ha estat realitzat per Álvaro Sánchez, Faustí Llucià, Gabriele Merolli, Joan Teixidor i Xavi Piera. Les fotografies d’interiors són del palauet del carrer de Muntaner, mentre que els exteriors mostren sobretot la colònia de Can Batlló, comprada per la família als anys 40.

L’exposició vol transmetre un altre punt de vista de la vida a Barcelona durant la postguerra: el glamur i el luxe amb què vivien els Muñoz Ramonet, envoltat sempre de la foscor de l’origen dels seus diners, que era sobretot la corrupció i el mercat negre. “Si en el cielo manda Dios, en la tierra los Muñoz”, es deia aleshores.

Julio i Álvaro, els dos germans, varen fer fortuna durant els primers anys de la postguerra. Fills de Serafín Muñoz, un immigrant d’Andalusia, i de Florinda Ramonet, neboda del propietari dels magatzems El Barato, coneguts pels baixos preus que oferien.

Des de 2012, la família Muñoz Ramonet va recobrar protagonisme amb el final de la disputa entre els quatre fills de Julio Muñoz i l’Ajuntament de Barcelona, enfrontats per reclamar les obres d’art que l’empresari havia deixat a uns i altres en diferents testaments. L’últim és que va llegar el palau i la col·lecció de quadres a la ciutat.

La inspiració dels fotògrafs

Els fotògrafs s’han basat en tres llibres, molt diferents entre si, que parlen de la família i la seva època d’esplendor a Barcelona. El més biogràfic d’ells és ‘Muñoz Ramonet societat il·limitada’, de Xavier Muñoz, que explica com Julio i Álvaro van aconseguir ser els màxims importadors de cotó del país, gràcies a les seves influències en els cercles militars franquistes.

També s’han basat en la novel·la ‘Si te dicen que caí’, de Juan Marsé, que narra les aventures d’uns protagonistes immersos en l’assassinat d’una prostituta. I per acabar, ‘La invención de Carmen Broto’, de Manuel Trallero i Josep Guixá, una recopilació de mites i llegendes sobre el misteriós assassinat de Carmen Broto l’11 de gener de 1949.

L’exposició romandrà a la galeria Barcelona Visions fins al dia 1 de març i l’entrada és sempre gratuïta. L’horari d’obertura és de dimarts a dissabte d’11 a 21 h, i diumenges d’11 a 14 h.