És, probablement, la primera vegada que la plaça de la Conxita Badia esdevé un dels escenaris d'una trama de novel·la negra. Així, ho va decidir Sebastià Bennasar en l'obra 'On mai no creix l'herba'. Des de la Verneda, la quadrilla de l'Ariadna, la protagonista, planifica el robatori a una casa de la Vila Olímpica. Barcelona no només ha servit a l'autor d'ambientació de la història, sinó que també és una font inesgotable d'inspiració. SEBASTIÀ BENNASAR, escriptor "La realitat ens acaba superant. Ningú imaginaria, per exemple, que un senyor encarregaria un crim a un altre per conservar un lloc de feina o per aconseguir un lloc de feina, com va passar al crim del carrer de Santaló, això era impensable, i va acabar passant. La realitat va molt per davant dels novel·listes, tot i que intentem córrer molt per atrapar-la." I en aquest afany s'hi sumen un bon grapat de col·legues seus del gènere. Rafa Melero és escriptor i alhora sotsinspector dels Mossos d'Esquadra. Coneix com ningú el crim a la ciutat. RAFA MELERO, escriptor "És una ciutat que té metro, que és molt important per una novel·la, jardins, espais amplis, que té una zona fosca, un nucli antic molt important. En qualsevol zona i moment pot sortir un assassí o un crim". Qualsevol zona com, per exemple, els jardins de Mossèn Costa i Llobera. Josep Camps, hi situa un dels crims de la seva novel·la 'Melodía quebrada'. Un llibre que, també, té Barcelona com a protagonista. JOSEP CAMPS, escriptor "Té un llegat especial de gent que ha escrit novel·la negra. Gent com el Juan Marsé, el Vázquez Montalbán, com el González Ledesma, que han situat Barcelona com tot un referent dins la novel·la negra. Un llegat que Camps i companyia tenen la intenció de mantenir ben viu.
Durant la trobada a la Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat aquest dissabte, es va reivindicar Barcelona com a capital europea d’aquest gènere i un bon escenari per situar-hi crims i misteris.
Segons Josep Camps, que ha escollit els jardins de Mossèn Costa i Llobera com a espai central de la seva novel·la ‘Melodia quebrada’, la ciutat té un llegat especial gràcies a autors com Juan Marsé o Manuel Vázquez Montalbán, que han situat Barcelona com tot un referent dins la novel·la negra.
Entre els ponents, l’escriptor i sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Rafa Melero considera que es tracta “d’una ciutat que té metro -que és molt important per una novel·la-, jardins, espais amplis, que té una zona fosca, un nucli antic molt important. De qualsevol zona i moment en pot sortir un assassí o un crim”.
Per a l’escriptor Sebastià Bennasar, a la ciutat la realitat supera la ficció, ja que “ningú s’imaginaria, per exemple, que un senyor encarregaria un crim a un altre per conservar un lloc de feina o per aconseguir un lloc de feina, com va passar al crim del carrer de Santaló, això era impensable, i va acabar passant”.
