Creuen que igualment, tard o d'hora, s'haurien conegut. El Tinder, una aplicació de mòbils per trobar parella, va ser, diuen, una drecera. A grans trets funciona així. Vas passant imatges dels usuaris. Si t'agrada, prems un botó. Si no t'agrada, l'altre. I si l'atracció és recíproca, eureka. Ja pots començar a parlar. Tot va començar... "Com a experiment, per provar coses noves, conéixer gent de cercles que normalment no estàs en contacte." Gent com en Jordi, l'únic amb qui l'Helena va acabar quedant. Poc s'imaginaven que acabarien vivint junts. "Ha de ser estrany, no? Entrar a buscar la teva parella allà? Si sorgeix, sorgeix i, si no, un colega que tens." Això va ser, precisament, el que els va passar a en Dani i la Cristina. Es van conèixer per aquesta altra aplicació, Adoptauntio. Van quedar, però... "Al moment de conèixer-nos. Amb el tu a tu, el cara a cara no hi va haver química. Va caure el mite." Actualment són amics i continuen provant sort. "Depèn de quina edat tinguis els amics dels amics ja els coneixes tots. És una manera d'ampliar el cercle." Històries com aquestes són cada vegada més habituals. ANA MARÍA GONZÁLEZ, sociòloga de la UOC: "Són eines que obren un espai nou, diferent, molt estimulant. I que no hem de tenir por per utilitzar-les." SARA JACUE, responsable de comunicació d'Adoptauntio: "Al final es una red social más. Nosotros nos dedicamos a una franja de 18 a 30 años que, como nativos digitales que son, están muy habituados a utilizar este tipo de redes socials y Adoptauntio es una red social más". Una eina més que facilita la trobada. A partir d'aquí seguir endavant o no ja depèn de cadascú.
“Creiem que tard o d’hora ens hauríem conegut igualment”, expliquen l’Helena i en Jordi des del seu pis on fa ben poc s’han mudat a viure junts. Es van conèixer a través d’una coneguda aplicació de mòbil per lligar, el Tinder. Es van agradar després de parlar una estona pel xat de l’aplicació i en veure que tenien gustos comuns i força amics compartits (l’aplicació detecta els amics en comú del Facebook). “Vaig començar a fer servir el Tinder com un experiment, per provar coses noves, conèixer gent de cercles amb què normalment no estàs en contacte”, aclara l’Helena, que no es plantejava topar-se amb algú que li pogués agradar de debò. El mateix pensava en Jordi: “Entrar a buscar la teva parella al Tinder seria estrany. Si sorgeix, sorgeix. I si no, un amic més que tens“.
Això és precisament el que els va passar a en Dani i la Cris. Són usuaris d’una altra aplicació per lligar, Adopta un Tío. Després de parlar pel mòbil uns dies, van decidir quedar. “En el moment de conèixer-nos, en el moment del cara a cara no hi va haver química. Va caure el mite”, expliquen. Tot i això, va ser l’inici d’una amistat que fa un any que dura. Han seguit fent servir l’aplicació i d’altres similars perquè ho troben “divertit” i ho veuen com una manera de conèixer gent fora dels seus cercles.
Adoptauntio.es ja té a Espanya un total d’un milió d’usuaris. “La meitat aproximadament són homes i l’altra meitat són dones i tenen, la majoria, entre 18 i 30 anys”, explica Sara Jacue, responsable de comunicació de l’aplicació. La clau de l’èxit, assegura, és haver aconseguit que les dones s’interessin també per descarregar-se l’aplicació. “El sistema que utilitza Adopta un Tío fa que siguin elles les que decideixen qui pot contactar-hi i qui no”, subratlla Jacue.
Per a Ana María González, sociòloga de la UOC, totes aquestes aplicacions són conseqüència dels canvis en les relacions humanes. La gent és cada vegada més exigent a l’hora de buscar parella i això fa que busqui un perfil que s’adeqüi als seus interessos. “Són eines que obren un espai nou, diferent, molt estimulant. I que no hem de tenir por d’utilitzar-les”, assegura.
