En la classe d'avui, la Cécil descriu en català com és la seva ciutat natal, Tolosa. Tothom ha de participar en aquesta classe de nivell bàsic de català. Cadascú aquí té els seus motius. MIOARA PREDUT "Per la meva família perquè tots em parlen en català." MARIA DOLORES ROJAS "Em feia molta por parlar amb la gent i parlar mig català i mig castellà, i ara tinc menys por." La Lali, la professora, ha vist com ha canviat l'alumnat des dels inicis de la normalització lingüística. LALI PANYELLA, professora de català "Sobretot eren persones nascudes a Catalunya o espanyoles. Després ens hem trobat amb els nouvinguts sense català passiu. Intentem explicar la gramàtica i introduir àrees de vocabulari i introduir la pràctica de manera immediata." A Barcelona hi ha 15 centres de normalització lingüística com aquest, i en 25 anys gairebé 481.000 persones s'han inscrit als cursos de català per a adults que s'hi fan.

Per commemorar els 25 anys de vida del Consorci per a Normalització Lingüística, el Saló de Cent de l’Ajuntament ha celebrat un acte en què s’ha presentat també un llibre que repassa el quart de segle de vida de l’organisme. El principal objectiu que té és el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua catalana en tots els àmbits.

La professora de català del consorci Lali Panyella explica com als inicis dels cursos de català per a adults el perfil d’alumnes eren persones nascudes a Catalunya i a la resta de l’estat. “Als anys 80 els qui venien als cursos ja estaven immersos en el català, en l’àmbit social, laboral.” Per això, afegeix, “teníem un ensenyament molt espontani basat en suggeriments ja de conversa, que fluïa pràcticament de manera automàtica”.

Però amb els canvis de població a Catalunya, els alumnes dels cursos també han anat variant. Ara arriba gent de totes les nacionalitats, i d’entre els estrangers n’hi ha molts de l’Amèrica Llatina. “Ens hem hagut d’adaptar al nou tipus d’alumnat, que tot i que ja viu en immersió lingüística, té una mancança gramatical, d’adquisició de vocabulari, i alhora la necessitat de pràctica. Per això hem hagut de posar en funcionament un sistema comunicatiu del qual cal dir que al Consorci potser som les persones que sabem més a Catalunya.”