Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes "En aquest cas una nova prova podria constituïr-la una filmació que hagués fet algú amb una videocàmera o un telèfon mòbil en la matinada del 4 de febrer de 2006 on es veu que hi ha una persona que llença un test o 'maceta' que alguns diuen que va ser llançat i que aquest test o 'maceta' cau en el cap de l'agent de policia." "Si aparegués una persona autoinculpant-se davant del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Barcelona dient 'jo vaig ser qui tal dia a tal hora vaig fer tal cosa' per una banda se li obriria unes diligències perquè estaria narrant fets constitutius de delicte relativament greus, i automàticament també s'hauria d'arxivar perquè estaria prescrita la seva responsabilitat. Pel transcurs de cinc anys des de la comissió dels fets sense que ningú li hagi comunicat a aquesta persona la imputació, en aquest cas, estaria prescrit respecte d'ell i ja no podria ser castigada, aquesta altra persona." "Va prescriure el 4 de febrer de 2011, respecte d'una persona que mai va estar imputada. Respecte els que estaven imputats no prescriu perquè l'inici del procés el mateix dia 4 amb la detenció policial ja suspèn respecte d'ells el període de prescripció. Però respecte d'algú que estigués involucrat en els fets i no hagués estat imputat mai durant aquests cinc anys ja hauria prescrit."

El professor considera que el cas podria revisar-se només si aparegués un testimoni creïble o una nova prova que pogués fer canviar el sentit de la sentència. En aquest aspecte, Girbau posa d’exemple de prova la hipotètica aparició d’una filmació que mostri com algú llança el test “que alguns diuen que va ser llançat” i que aquest test cau al cap de l’agent ferit.