Les consequències del que va passar aquella nit encara duren. El documental 'Ciutat morta' ho denuncia i, després que ahir s'emetés per primer cop a la televisió, la polèmica reflota. Aquell 4 de febrer de 2006 un agent de la Guàrdia Urbana va quedar en estat vegetatiu després de rebre un fort impacte amb un objecte durant el desallotjament d'una festa en un edifici ocupat. Els cinc condemnats afirmaven no tenir cap relació amb els fets però el testimoni d'agents de la Guàrdia Urbana va ser determinant per encausar-los. Segons 'Ciutat morta' policies, jutges i polítics van fer un muntatge contra els acusats. L'alcalde Xavier Trias, que en el moment dels fets era a l'oposició, diu que el documental planteja incògnites interessants però no accepta que es qüestioni la bona feina que fa tot el cos de la Guàrdia Urbana. També assenyala que en el documental només hi apareix una versió de la història i recorda que, en arribar a l'alcaldia, ell va decidir rellevar el cap de la Guàrdia Urbana. XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona "Hi ha incògnites que es posen sobre la taula que s'han de tenir en compte, però s'equivoca en intentar donar la imatge que tot allò que està lligat a l'ordre, tot és mentida. Jo tenia un cert desacord amb la persona que dirigia la Guàrdia Urbana en l'època en què van passar aquests fets, no només per aquests fets, no estava d'acord amb la manera de dirigir la Guàrdia Urbana, jo crec que tenim una magnífica Guàrdia Urbana que està fent una bona feina." Al febrer de 2006 els socialistes juntament amb Esquerra i Iniciativa governaven l'Ajuntament presidit per l'alcalde Joan Clos. Els socialistes diuen que si hi ha nous indicis s'hauria d'actuar. JAUME COLLBONI, president de la Federació de Barcelona del PSC "Aquest és un cas que la Justícia ja ha vist, però efectivament si apareixen nous indicis la Fiscalia ha d'actuar i crec que s'ha d'arribar fins al final si es que alguna part encara no se sap, perquè la trasparència és la millor garantia per defensar les institucions i la democràcia." JORDI PORTABELLA, president del Grup Municipal d'ERC+Dcat+Rcat Alfred Bosch va més enllà i s'ha mostrat contundent a Twitter demanant amb urgència que s'esclareixin els fets. El mateix que Ricard Gomà. RICARD GOMÀ, president del Grup Municipal d'ICV-EUiA "Nosaltres creiem que de cap de les maneres es pot donar aquest cas per tancat. És molt important reobrir el cas i per tant exigir que es tiri endavant una investigació que s'ha de fer a fons i amb tota transparència." El Partit Popular defensa fermament l'actuació del cos policial municipal. ALBERTO FERNÁNDEZ DÍAZ, president del Grup Municipal del PP "Les meves valoracions les faig en base a sentències judicials i no de documentals. El que vull és expressar és el meu ple suport al cos de la Guàrdia Urbana i recordar que l'agent agredit no es recuperarà mai de les seves ferides." El cas paradigmàtic de tot plegat és el de l'acusada Patricia Heras, que es va suïcidar durant un permís de la condemna de tres anys que complia. Va ser identificada per agents de la Guàrdia Urbana quan era a l'hospital per un accident de bicicleta. Ella sempre va negar haver estat al carrer Sant Pere Més Baix en el moment dels fets.

L’alcalde ha volgut deixar clar que els fets van passar quan encara no governava i que, en el seu moment, ja va ser crític amb el desplegament de Guàrdia Urbana en aquest cas, perquè considerava que, davant d’un desallotjament d’aquell tipus, els membres del cos no van anar suficientment protegits.

Trias ha titllat el documental de ser una obra “de part” ja que, al seu parer, només mostra un punt de vista, i ha criticat que el film “s’equivoca a l’hora de donar la imatge que tot el que està lligat a l’ordre és mentida”. Segons l’alcalde, en aquest documental s’hi barreja l’actuació de la Guàrdia Urbana en un moment puntual i actuacions d’algun membre del cos pel qual “han estat condemnats”.  A més, ha recordat que quan va arribar a l’Ajuntament va canviar la cúpula de la Guàrdia Urbana ja que no estava d’acord amb la manera de dirigir el cos.

Sobre la reclamació de Guanyem Barcelona perquè obri una investigació interna per depurar responsabilitats i que retiri les pensions als agents implicats en el cas, Trias ha assenyalat que no s’ha de “fer campanya política amb aquestes coses”. L’alcalde s’ha mostrat obert a reunir-se amb tothom però considera que es tracta d’un cas que ja ha estat jutjat i que “hi ha coses que no es poden canviar”. Sobre la pensió que rebran als agents condemnats, Trias ha assegurat que un tribunal mèdic els ha concedit una pensió per incapacitat i que ell no pot dubtar d’una decisió mèdica.

El candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, ha afirmat que el documental és un exercici de llibertat d’expressió realment colpidor.  Per Collboni, no tenia cap sentit censurar-ne res, ja que la gent hi pot accedir als continguts a través de les xarxes socials. El candidat del PSC ha mostrat la seva solidaritat amb totes les persones que han patit conseqüències pel fet. Ha assenyalat que és tracta d’un cas jutjat, encara que, si hi ha indicis i la Fiscalia decideix investigar, ells ho respectaran. Considera que és important que se sàpiga tot, ja que la transparència és la millor garantia per defensar les institucions i la democràcia. Sobre l’actuació de la Guàrdia Urbana, creu que no s’ha de barrejar l’actuació d’agents concrets amb la tasca de tot el cos.

El president del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona (ERC+Dcat+Rcat), Jordi Portabella ha assenyalat que és tracta d’una qüestio judicial que va ratificar el Suprem  i que, si es demostra que es va actuar malament, s’ha d’investigar. El candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona, Alfred Bosch, s’ha mostrat en una piulada a Twitter a favor “d’aclarir els fets i actuar”.

El president del Grup Municipal d’ICV-EUiA, Ricard Gomà, ha assenyalat també a través d’una cadena de piulades a Twitter que “és urgent reobrir el cas” i que “cal una investigació a fons i amb transparència”. Gomà ha assenyalat que en el seu moment, ICV-EUiA va demanar informació i va trobar “opacitat i moltes dificultats per conèixer la realitat dels fets”. A més, ha reconegut que “vam cometre l’equivocació de no ser prou actius en l’exigència d’esclarir els fets”.

Molt diferent ha estat la reacció del president del Grup Municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, que ha demanat que, si algú té proves que hi van haver errors en el cas, que les presenti i que, en cas contrari, no es qüestioni el veredicte de la justícia. Fernández Díaz també ha ratificat la seva confiança en la tasca de la Guàrdia Urbana.