Carlos Marques-Marcet, és un jove cineasta barceloní que va estrenar als cinemes el 2014 la seva primera pel·lícula, ‘10.000 km’, que narra la història d’amor a distància de dues persones, una des de Los Angeles i l’altra des de Barcelona, que volen mantenir la relació a través de les noves tecnologies. La pel·lícula va ser reconeguda al Festival de Cinema Espanyol de Màlaga, amb la Biznaga de Oro, el premi més important que atorga el certamen.

-Com vas saber les nominacions?

Carlos: Estàvem a Madrid amb els productors seguint-les a través del Twitter. Ho vam saber i ho vam celebrar.

-Teníeu esperances d’estar entre els nominats?

C: Sí, i si no hagués passat ens haguéssim quedat una mica decebuts. Però, és clar, les tres nominacions ens van fer molta il·lusió. També estic content perquè molta gent ha vist ‘10.000 km’, tot i que a vegades no totes les pel·lícules han d’arribar a tothom.

-Com va sorgir la idea de la pel·lícula?

C: El 2008 vaig decidir marxar a viure als Estats Units. Allà feia molts “skypes” amb la gent que deixes, els amics, la família, etc. No és un pel·lícula autobiogràfica, encara que els fets passen a Los Angeles i Barcelona.

-Com va ser el càsting d’actors? Ja els coneixes?

C: Al David Verdaguer ja el coneixia d’abans, perquè havia treballat amb ell en un curtmetratge. La Natàlia Tena va arribar per casualitat, perquè l’actriu que havia de ser la protagonista de la pel·lícula ens va dir que no un mes abans de començar el rodatge.

-Com es va fer el rodatge?

C. El vam fer a Gràcia, a casa del productor -que és on viuen els dos joves de la pel·lícula-, i també vam rodar algunes imatges al Gòtic i a Los Angeles.

-Has pensat ja en la gala dels Goya?

C: No, encara no. No he tingut temps. Estic pensant en una nova història.

-Algun projecte entre mans?

C: Ara estic a Londres escrivint la història del guió d’una nova pel·lícula. És una comèdia i té alguns punts de similitud amb ‘10.000 km’. Només diré que passa entre Londres i Barcelona i tracta sobre les relacions humanes.