Aquesta temporada el Club Esportiu Júpiter és l'equip més fiable dels quatre barcelonins que juguen en el grup 1 de la Primera Divisió Catalana. El canvi de rumb que va fer la directiva l'estiu passat ha aconseguit fer efecte. Els seguidors gris-i-grana han passat de veure un equip lent, previsible i perdedor que va acabar a 32 punts del campió, el Peralada, a veure'n un de jove, àgil, ràpid i amb ganes de guanyar i, per tant, de pujar a Tercera, el terreny natural dels de la Verneda. El Sants ha passat un any complicat perquè fins al juny va jugar a Segona Catalana, les veritables catacumbes per a un club gairebé centenari com el santsenc. El millor record que tindran els seguidors blanc-i-verds d'aquest 2014 serà el triomf a la promoció d'ascens en un partit èpic a Camprodon. L'Horta té una estructura molt superior a la que demostren en el terreny de joc. Fa la impressió que els futbolistes que arriben a l'Horta s'hi acomoden. Tota una incongruència perquè, si saben que cobraran el que s'ha estipulat i puntualment, no com passa en molts altres clubs, no tenen per què respondre així al camp de futbol. Ni el canvi d'entrenador, Lolo Merino per Jordi Argilés, "Archi", no ha aconseguit redreçar la situació. El quart equip d'aquí que juga a Primera Catalana és el Centre Europeu Tecnofutbol, una torre de Babel difícil de gestionar que té com a objectiu posar els futbolistes de l'acadèmia a l'aparador del futbol europeu, enguany han col·locat jugadors a la Primera Divisió Suïssa.
