El cant de la Sibil·la, íntegre a la Catedral la nit de Nadal

Aquesta era la cua per agafar un bon lloc des d'on veure el cant de la Sibil·la i la posterior missa del Gall a la Catedral. ASSISTENTS "El cant de la Sibil·la ja l'havia sentit cantar per la Maria del Mar Bonet. I de tota manera per Nadal és el primer cop que som aquí a Barcelona." "M'ha cridat sempre l'atenció perquè m'agrada molt la música antiga." VICTOR GIRALT JONAMA "El cant de la Sibil·la és un dels pocs drames sacres medievals que han perdurat fins als nostres dies, i la sibil·la una de les poques figures de l'antiguitat pagana que el cristianisme no va poder eclipsar." Les sibil·les eren vidents de l'antiga Grècia que feien prediccions. Parlaven, sovint, de la fi del món. L'Església catòlica va trobar un valor alliçonador en el cant, un ritual pagà de l'alta edat mitjana, i el va incorporar com a darrera matina de la nit de Nadal, just abans de la mitjanit. Des de la trona gòtica, la mezzo Eulàlia Fantova va encarnar la sibil·la interpretant les estrofes en cant gregorià. El Cor de Cambra Francesc Valls les va comentar segons una composició actual de Xavier Pagès i Corella. DAVID MALET, director musical "Ja es feia en l'època de la sibil·la, sempre hi havia una part que es conservava en gregorià intacta, i una part que al renaixement va anar evolucionant cap a la polifonia i aquesta part és la que nosaltres, ara, també la fem evolucionar fins a l'actualitat." Enguany, i per primer cop, es van cantar les 12 estrofes del text original i no només cinc, com s'havia fet fins ara.