Feia només sis mesos que venia loteria i de sobte una allau de periodistes i treballadors de banca van assaltar aquesta administració de la travessera de Dalt. Tot gràcies a un número: el 49595. Venut només aquí: més de 20.000 milions de pessetes. Gairebé la meitat es va repartir a diversos mercats, però sobretot al de Lesseps. Les participacions premiades van sortir de les mans de dos paradistes, els germans Adell. TEODORO ADELL (23/12/1994) "Mi mujer desde la planta de arriba me ha dicho que había tocado el gordo, que la verdad es que no me lo creía porque no lo veía esto claro." De l'adrogueria que regentava, ja fa anys que no en queda rastre i el seu lloc l'ocupa, ara, aquesta fruiteria. En Teodoro va marxar al seu poble de Terol i es va dedicar a la criança de braus. Però el record d'ell i d'aquell dia encara és ben present al mercat. JULIA GALLEGO "Le dije 'cómo no me habías dicho que vendías lotería?' Me dijo: 'Porque había tal crisis que me daba vergüenza decirle a las señoras que vendía lotería" ANTONIA PÉREZ "¿Qué me tocó? El décimo, es que ya no me acuerdo cuánto era... 20 años... ¿35 millones eran me parece?" L'Antonia, però, no té cap dubte quan recorda altres detalls més importants d'aquell dia. "El compañero me lo había comprado, lo tenía él guardado, y cuando tocó vino a decirme: 'Antonia, que tengo tu décimo'". I com ella, 20 anys després, molts agraciats continuen treballant al mateix lloc. MONTSERRAT BRILLA "Uns 12 milions em sembla. Si compres un cotxe i fas quatre coses que et compres per tu i ja està. De seguida s'ha acabat." Però en aquest mercat han pessigat la grossa dos cops més: el1983 i l'última fa només tres anys. La fama els persegueix i ja fa dies que és impossible trobar loteria en cap parada. ISIDORO TOMÀS "No hi ha dos sense tres, és un dit. Igual no hi ha tres sense quatre, no?" MONTSERRAT BRILLA "Però la del mercat mercat no ha tocat mai i té que tocar, és aquesta. Aquest any ens tocarà!"
A la parada de pollastres on encara treballa, a l’Antonia Pérez li costa recordar quant va guanyar: “El dècim era… 35 milions em sembla?”. Però en canvi sí recorda millor el context d’aquell cop de sort: “Un company me’l va comprar, el va guardar ell, i quan ja havia tocar, va venir a donar-me’l. Ell s’ho podia haver quedat!”. És una de les històries que envolten aquella grossa que va beneficiar molts veïns de Gràcia i també paradistes del Mercat de Lesseps.
La sort la van portar dos germans, els Adell, que venien participacions d’una penya del seu poble, Castellote (Terol). En Teodoro, que se’n va quedar un bon feix, es va vendre l’adrogueria i va tornar a la seva terra per complir el somni de comprar un ramat de braus. Però la majoria d’afortunats, amb pessics més modestos, encara continuen al mercat atenent els clients de tota la vida. Des de la botiga d’embotits que regenta, la Montserrat Brilla assegura que “si compres un cotxe i fas quatre coses que et compres, de seguida s’ha acabat”.
El de Lesseps és un mercat afortunat perquè aquella no ha estat l’única vegada que hi ha tocat la grossa. També van guanyar part del primer premi 11 anys abans, el 1983, i encara una altra el 2011. Els clients tenen clar que la sort persegueix aquest mercat i, de fet, ja fa dies que és impossible trobar loteria a cap parada.
