Des del Cinema Maldà alerten que els números no surten. Asseguren que durant els darrers mesos hi ha hagut dies en què no han rebut ni 15 espectadors. Per això, lamenten que les promocions i les noves propostes de la cartellera no hagin cridat més públic a les butaques. Consideren que la situació és insostenible perquè obrir el cinema comporta moltes despeses. Afegeixen que “aquesta sensació de viure amb l’aigua al coll constantment afecta la salut física i mental”. Tot i això, els treballadors del cinema no es donen per vençuts, “farem el possible perquè no s’ensorri”.
El text difós pel cinema reivindica, a més, que el Maldà, inaugurat el desembre de 1945, és la sala de pantalla única més antiga de Barcelona. Això sí, per mantenir-la viva, demanen als espectadors que tornin al cinema, que utilitzin el boca-orella per donar-lo a conèixer, que regalin abonaments per Nadal o que es facin patrons del Maldà amb el carnet anual.
Darrere del Maldà, expliquen, hi ha dues persones que s’encarreguen de totes les tasques per fer funcionar la sala: venda d’entrades a la taquilla, projectar el film, acomodar els espectadors i fins i tot la neteja.
En els últims anys, el Cinema Maldà ha buscat el seu lloc a la cartellera barcelonina. El 2007 va reobrir convertit en una sala dedicada a pel·lícules de Bollywood. El projecte no va prosperar i el 2010 va fer un canvi de rumb, cap a les reestrenes i les sessions contínues.
