Ha estat una de les plomes més prolífiques de la literatura i el periodisme catalans recents i una veu càlida a la ràdio i la televisió. Joan Barril, nascut a Barcelona fa 62 anys, era llicenciat en filosofia i lletres i la passió per la literatura li va arribar des de ben petit, mentre estudiava al col·legi alemany de Barcelona. De fet, va escriure el primer conte als 14 anys, una recreació del mite d'Ulisses. I des d'aleshores no va parar. Rebutjava que el qualifiquessin d'autor polifacètic per haver explorat diversos mitjans i treia importància al que feia. Assegurava que ni escriure és un acte heroic ni la lectura un camí de perfecció. "Clar, des d'aquí, des del primer món, des d'aquesta cadira, ara dir... és que jo treballo molt? No, home no! A mi quan aquests tios em diuen que jo treballo molt, m'indigna una mica. No treballes. Estàs la mar de bé." Barril ha estat de les cares més vinculades a Barcelona Televisió des dels seus inicis. Aquí durant 10 anys va entrevistar cada dia ciutadans rellevants de la ciutat. En total van ser 2.373 emissions que van convertir 'L'entrevista', de Joan Barril, en un dels programes d'entrevistes més longeus de la història de la televisió. A BTV també va presentar durant dos anys el programa de literatura 'Qwerty' i la seva última col·laboració amb aquesta casa va ser 'El rusc', un programa de política emès ara fa cinc anys. Des d'aleshores ha estat vinculat a Catalunya Ràdio, amb el programa 'El cafè de la República' i escrivint columnes a 'El Periódico'. L'any 2005 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona de mitjans de comunicació. I a la llista de reconeixements, altres guardons com el Ramon Llull, el més dotat de la literatura catalana, per l'obra 'Parada obligatòria', o el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil per 'Tots els ports es diuen Helena'. Barril va escriure més de 16.000 articles periodístics amb l'objectiu, deia, de reflectir la societat que l'envoltava. Una societat a la qual demanava ser, com ell, una mica més optimista. "Mentre tu vagis vivint sempre tindràs en algun moment la idea de dir: bé, que me quiten lo bailado. Perquè vaig estimar i vaig ser estimat. I de quina manera, no?"
Ha estat una de les plomes més prolífiques de la literatura i el periodisme catalans recents, i una veu càlida a la ràdio i la televisió. Joan Barril, nascut a Barcelona fa 62 anys, era llicenciat en filosofia i lletres, i la passió per la literatura li va arribar des de ben petit, mentre estudiava al col·legi alemany de Barcelona. De fet, va escriure el primer conte als 14 anys, una recreació del mite d’Ulisses. I des d’aleshores no va parar. Rebutjava que el qualifiquessin d’autor polifacètic per haver explorat diversos mitjans i treia importància al que feia. Assegurava que ni escriure és un acte heroic ni la lectura un camí de perfecció.
Barril ha estat de les cares més vinculades a Barcelona Televisió des dels seus inicis. Aquí durant 10 anys va entrevistar cada dia persones rellevants de la ciutat. En total van ser 2.373 emissions que van convertir ‘L’entrevista’, de Joan Barril, en un dels programes d’entrevistes més longeus de la història de la televisió.
A BTV també va presentar durant dos anys el programa de literatura ‘Qwerty‘, i la seva última col·laboració amb aquesta casa va ser ‘El rusc‘, un programa de política emès ara fa cinc anys. Des d’aleshores ha estat vinculat a Catalunya Ràdio, amb el programa ‘El cafè de la República‘ i escrivint columnes a ‘El Periódico‘.
L’any 2005 va obtenir el premi Ciutat de Barcelona de mitjans de comunicació. I a la llista de reconeixements, hi té altres guardons com el premi Ramon Llull de literatura catalana, per l’obra ‘Parada obligatòria’; també el Ramon Muntaner de literatura juvenil per ‘Tots els ports es diuen Helena’.
Barril va escriure més de 16.000 articles periodístics amb l’objectiu, deia, de reflectir la societat que l’envoltava. Una societat a la qual demanava ser, com ell, una mica més optimista.
