L’associació ACAB destaca que més del 70% de les persones afectades per trastorns alimentaris es recuperen i alerta que l’11% dels adolescents catalans tenen risc de tenir anorèxia, bulímia o trastorn per afartament. A més, unes 28.000 persones pateixen aquesta malaltia a Catalunya, el 6% dels adolescents i joves catalans. El perfil d’usuari de l’associació és d’una noia adolescent de 25 a 28 anys, tot i que sospiten que hi ha persones adultes que tenen aquesta malaltia. No hi ha estudis però tot indica que “hi trobaríem xifres molt altes”.
El trastorn és una malaltia multicausal
L’enfocament de la campanya “L’anorèxia no és culpa de ningú” es basa en l’experiència que han registrat a l’associació. La directora de l’ACAB, Marta Voltas, ha explicat que molts usuaris tardaven a fer consultes perquè se sentien culpables, un sentiment també present en la família. Voltas concreta que la família “no és causant de la malaltia” i, per tant, s’ha de transmetre aquesta idea a través d’un missatge positiu i reforçar que la recuperació és possible. Amb l’objectiu de combatre aquesta idea, l’ACAB ha difós un nou espot, elaborat pel gremi de publicitaris a través de Fundeco (Fundació de la Comunicació).
Voltas indica que aquest tipus de trastorns són multicausals i no se’n pot aïllar un factor, és a dir, tenen origen genètic, psicològic, sociocultural i biològic. Quan s’uneixen aquest quatre elements i es produeix un factor desencadenant, com una dieta autoimposada, la persona pot caure en el trastorn alimentari. En aquest sentit, des de l’associació alerten que el 97% de les persones que tenen un trastorn han dut a terme una dieta i destaquen que els règims alimentaris sense control autoritzat són negatius. També hi tenen tendència les persones que són “molt perfeccionistes” i, en el cas de la bulímia, hi juga un factor “d’impulsivitat genètica”.
Pel que fa a la prevenció dels factors socioculturals, aquest matí també s’ha presentat un decàleg de bones pràctiques al qual s’ha adherit el sector de la publicitat per promoure un llenguatge més realista en la propaganda.
