La llista d’entitats que se sumen a la demanda és llarga, i inclou la Comunitat Israelita de Barcelona, les associacions Atid, Bet Shalom i Jabad Lubavitch, o l’Associació Catalana d’Amics d’Israel (ACAI). En un comunicat, pràcticament idèntic a la moció presentada al Parlament, asseguren que ja no poden “restar en silenci envers l’ús absolutament irresponsable i partidista” que polítics, líders d’opinió i també mitjans de comunicació fan darrerament dels termes “nazi” i “nazisme”. Perceben que s’ha convertit en “un insult fàcil i recurrent” que s’utilitza per desprestigiar els adversaris i que en “buida de contingut” l’autèntic significat. Els signants asseguren que la discrepància política i la confrontació d’idees […] no poden avalar ni propiciar el menyspreu” del que va suposar el nazisme a Europa i que una societat democràtica “no pot creuar, ni ara ni mai” aquesta frontera.

Afegeixen que és responsabilitat “de tothom” preservar la dignitat i la memòria dels milions de víctimes del nazisme i demanen en aquest sentit que s’eradiqui la banalització “des de la mateixa escola, adequant el temari” per conscienciar moralment els alumnes. “Només la proximitat del coneixement”, afirmen, “ens permetrà empatitzar amb el dolor” d’aquella tragèdia. Subratllen, a més, que treure importància a la paraula “nazisme” és la forma de negacionisme “més indigna” i “cruel” que existeix. La millor manera de combatre-ho és, segons aquestes comunitats i associacions, incorporar en el Codi penal la prohibició d’utilitzar simbologia nazi i alhora reformar-lo d’urgència perquè sigui “congruent” amb la declaració contra el racisme i la xenofòbia de la Unió Europea que persegueix qui nega l’Holocaust.