El constructor i expresident del Barça Josep Lluís Núñez Clemente ja havia estat condemnat pel cas Hisenda per la Secció Novena de l’Audiència i, després de presentar recurs de cassació, el Tribunal Suprem va rebaixar de sis a dos anys de presó la pena dictada per un delicte continuat de suborn actiu. Se li va imposar, a més, una multa d’1,5 milió d’euros i se’l va inhabilitar del càrrec i de qualsevol feina pública durant set anys. En canvi, se’l va absoldre del delicte de falsedat en document oficial. Per tot plegat, els seus advocats van presentar un recurs de súplica, que ha estudiat l’Audiència i que ara ha desestimat. La decisió del Tribunal es produeix mentre s’està pendent que es resolgui l’expedient d’indult presentat per Núñez i sobre el qual no hi té res a dir l’Audiència, que admet desconèixer “el moment en què es troba el tràmit” dins la fase judicial.
Tant el ministeri fiscal com l’Advocacia de l’Estat s’havien pronunciat a favor de desestimar el nou recurs, i alguns dels arguments coincideixen amb els de la Secció Novena. Per exemple, que “el perjudici per a la Hisenda Pública va ser elevadíssim” i que les irregularitats eren “tan evidents” que “va caldre subornar el funcionari que les podia detectar”. O que ja el Suprem va suprimir “una multimilionària indemnització” i va rebaixar-ne la pena. A més, el Tribunal entén que si aleshores es va optar per reduir la pena a causa de la dilació del procés, això no justifica la suspensió provisional de l’execució de la sentència mentre es resol la sol·licitud d’indult, sinó tot el contrari: preval, diu, l’acte judicial, “l’interès públic en la ràpida execució d’una sentència que és ferma i que s’ha d’executar quan abans millor”.
En l’escrit també es recorda que “cap acusat que ha estat condemnat té dret a ser indultat” i que si es produeix aquesta mesura de gràcia s’ha de fer de manera “discrecional”. En tot cas, s’hi afegeix, s’ha d'”impedir que es faci un ús abusiu o fraudulent” de les institucions judicials “amb l’única finalitat de dilatar encara més una execució quan, com es reconeix, ja ha patit la causa suficients dilacions en el temps”. Els magistrats insisteixen, a més, que Núñez no era “una persona marginal o marginada”, sinó una persona que va utilitzar “la seva excel·lent i privilegiada inserció social i poder econòmic empresarial per delinquir amb una afectació institucional que el mateix ministeri fiscal no va dubtar a titllar d’inusitada”.
