Què diu el Llibre blanc. Barcelona, capital d’un nou estat

Del llibre blanc se’n pot extreure que si Barcelona fos capital, seria més atractiva per als inversors estrangers i atrauria noves empreses i multinacionals que generarien llocs de treball. Les infraestructures de la ciutat hi sortirien guanyant. La gestió directa de l’aeroport del Prat el convertiria finalment en un “hub”. L’oportunitat de recaptar les taxes aeroportuàries es podria revertir a millorar-ne les instal·lacions. Els experts preveuen també un creixement del tràfic marítim del port.

Pel que fa a les relacions internacionals, l’informe no veu que la independència comporti problemes diplomàtics. Actualment, la ciutat disposa de 89 consolats que es podrien reconvertir automàticament en ambaixades.

Investigadors com Bonaventura Clotet, Manel Balcells o Manel Esteller aposten per impulsar la investigació científica en un hipotètic estat català. Calculen que calen recursos deu vegades més grans dels que es tenen actualment. També proposen promulgar una llei de mecenatge pròpia i disposar d’una agència catalana de medicament i productes sanitaris per poder aprovar nous fàrmacs sense haver de passar per l’Estat espanyol.

De la “smart city” a la “global multimedia city”

Si actualment Barcelona vol ser una “smart city” de referència, el periodista Juan Antonio Giner proposa un nou repte: esdevenir una “global multimedia city”. Comportaria, entre altres coses, fer de Barcelona la primera ciutat del món amb accés a Wi-Fi completa, lliure i gratuïta. Això sí, caldria construir una nova torre de telecomunicacions digitals. També aposta per convertir la ciutat en un “hub” per a corresponsals de premsa nacional i estrangera i fundar un premi de periodisme.

Esdevenir capital d’un nou estat també comportaria un canvi en la comunicació de la ciutat. Toni Aira considera que caldria millorar la presència de l’Ajuntament a la xarxa. Pel que fa als mitjans de comunicació públics, posa sobre la taula la creació d’una corporació de mitjans de Barcelona que els aixoplugués. Tampoc no descarta que poguessin ser vistos arreu del país i no només localment.

El professor i filòsof Gregorio Luri reconeix el paper d’escola dinamitzadora de molts centres de la ciutat que ofereixen educació i suport als infants i organitzen activitats de lleure lligades al barri. Però també considera que cal fer un pas més enllà i internacionalitzar els centres educatius barcelonins i crear xarxes internacionals per a l’intercanvi d’estudiants i professors.

El magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona Santiago Vidal ha plantejat en el llibre blanc la reorganització de la justícia a la ciutat. Vidal creu que la capital d’una Catalunya independent hauria d’optar per la justícia de proximitat. Així doncs, el Tribunal Suprem del nou estat s’ubicaria al passeig de Lluís Companys. Els jutjats d’instància actuals es convertirien en jutjats de proximitat i s’ubicarien en edificis municipals dels districtes. Vidal calcula que Barcelona disposaria de 25 jutjats de districte.

La immigració també seria un tema clau en un possible estat català. L’antropòleg Manuel Delgado defensa que “siguin catalans tots aquells que visquin i treballin a Barcelona”. Per això, demana que els estrangers residents obtinguin la futura nacionalitat catalana immediatament i que s’atorgui un visat temporal als nouvinguts, sempre que tinguin amfitrions en situació legal que n’assegurin l’acolliment.

En l’àmbit cultural, Xavier Antich considera que Barcelona hauria d’assumir com a capital un nou rol. Es convertiria en líder i portaveu de la riquesa cultural de la totalitat del territori català.

Fabián Mohedano ha traslladat el debat sobre la reforma horària al llibre blanc. Aposta per eliminar les pauses llargues del migdia per dinar perquè els treballadors puguin plegar abans i conciliar millor la vida laboral i la familiar. També planteja canviar l’hora per adaptar-la als fusos horaris europeus.