Globalment, les dades de l’estudi sociolingüístic Ofercat conclouen que hi ha un avenç general en la retolació en català als comerços barcelonins, un augment que es veu limitat als establiments regentats per immigrants.
Pel que fa a la retolació identificativa, un 66,3% dels establiments utilitzen el català, 10 punts més que a 2005. No obstant això, aquesta tendència s’inverteix en l’ús del català com a llengua oral en el primer contacte amb el client, que ha caigut sis punts en els darrers anys, fins al 40%.
El sector comercial de l’alimentació (80%) i la salut (79%) són els que tenen més retolació identificativa en català mentre que a l’altra banda de la balança s’hi situen el sector tèxtil (48%) i la restauració (61%). Si ens fixem l’oralitat, els percentatges cauen: l’ús del català com a llengua d’identificació baixa fins al 21% en la restauració i un 32% en l’alimentació.
El català avança en els rètols
La retolació identificativa ha augmentat en tots els districtes respecte a 2005. El districte de Gràcia encapçala el rànquing amb un 73% d’ús i el districte de Ciutat Vella el tanca, amb un 60%. Els canvis més significatius s’han detectat als districtes de Nou Barris i Horta-Guinardó, que han augmentat 18 i 15 punts, respectivament.
Pel que fa a l’ús de la llengua oral, l’estudi indica que només un 19% dels comerços de Nou Barris es dirigeixen als clients en català, una xifra que també és baixa a Ciutat Vella i Sant Martí, amb poc més d’un 30%. En aquest sentit el districte de Gràcia se situa a l’extrem oposat, amb un percentatge que arriba al 68%. Aquestes variables canvien substancialment quan es tracta de la llengua d’adequació. La meitat dels comerços de Nou Barris canvien de llengua quan detecten que el client entén i parla català i també ho fan un 56% dels establiments de Ciutat Vella.
Pel que fa a la metodologia, el procediment de l’estudi ha estat fer vuit rutes per districte, amb 50 comerços a cada ruta, entre novembre de 2012 i gener de 2013.
