La Miriam no és entrenadora professional. Però amb només 22 anys ja té una legió de més de setanta mil seguidors a Instagram pendents dels seus moviments. MIRIAM ALBERO, triatleta i instragramer "Vaig convocar per Instagram un 'running' a Madrid, al Retiro i van venir quaranta persones!". Diàriament publica continguts tant a les xarxes socials com al seu web. Conscient que la imatge és molt important, sovint té la col·laboració de fotògrafs que a través d'ella també aconsegueixen promoció. Enmig de tot plegat ha de trobar temps per entrenar-se per a la seva passió, els triatlons. És diplomada en magisteri i reconeix sentir-se afortunada perquè diu que en certa manera és com si impartís classe a un munt d'alumnes. MIRIAM ALBERO "Ha sigut la manera de lligar la vessant vocacional amb el 'hobby', la passió per l'esport". L'Alejandro també se serveix de les xarxes socials per promoure el que fa. Té un canal de Youtube en què penja vídeos amb taules d'exercicis. Després de l'estiu i també per Nadal rep moltes trucades de clients que busquen entrenador personal. Clients com l'Antoni. ANTONI CÁCERES "A banda de preocupar-se per la salut també coneix a la perfecció les meves dèries, té un retrat complet meu i això no passa al gimnàs." ALEJANDRO MARCET, entrenador personal "Per falta de constància o perquè no té voluntat necessita algú que els obligui i sempre saps que l'entrenador personal el tindràs a sobre". La possibilitat d'entrenar a l'aire lliure, ja sigui a la muntanya... o a tocar de la platja és l'altre al·licient que convenç els qui es decanten per les alternatives al gimnàs convencional.
La Miriam Albero té 22 anys. És diplomada en Magisteri i estudiant de Psicologia i es defineix com a addicta a l’activitat esportiva en totes les seves formes: “nedo, corro, faig equitació, surf”. Esports que practica des de ben petita. Fa sis anys va apostar més decididament per córrer i en fa quatre que s’entrena per participar en triatlons. Fins aquí el seu perfil no és diferent al de molts joves.
Però el seu cas va més enllà. Com la majoria dels seus coetanis, la Miriam utilitza, i molt, les xarxes socials, sobretot la plataforma Instagram: “Va començar com una aplicació per penjar-hi fotos i s’ha convertit en una potent xarxa social”. Aprofitant aquest altaveu en línia, la Míriam publica diàriament imatges i missatges relacionats amb els seus entrenaments. I “sense saber massa bé com ni per què”, en poc temps ja ha aconseguit una legió de més de 70.000 seguidors. La tasca comunicativa no s’acaba a Instagram. La Míriam també té un blog personal en què afegeix “receptes de cuina senzilles i missatges de psicologia positiva”.
Tot plegat li requereix una dedicació gairebé a jornada completa, que ella combina amb els estudis i amb la preparació de les competicions de triatló. Vol deixar clar que no és entrenadora personal però el seu poder de convocatòria arriba fins al punt que fa uns mesos va anar a córrer pels Jardins del Retiro, a Madrid, ho va anunciar a Instagram i un cop allà va trobar-se “amb 40 seguidors que volien venir a córrer amb mi”, explica amb cara de sorpresa.
El cas d’Albero no és aïllat. Navegar per les xarxes socials permet trobar molts aficionats a l’esport que comparteixen els seus coneixements en matèria esportiva. Per a alguns és el complement idoni a la seva tasca professional. Alejandro Marcet té un canal a YouTube molt actiu on penja rutines d’exercicis. Fa un any que va deixar el gimnàs on treballava per ser entrenador personal autònom. Segons ell la gran diferència entre entrenar-se en un gimnàs o fer-ho amb un professional “és que nosaltres adaptem l’exercici a la persona. Al gimnàs et donen una rutina general que no és el mateix que un exercici adaptat”.
Marcet és conscient de la importància de tenir presència a Internet: “ara ja no funciona tant el boca-orella com el fet que puguin veure un vídeo teu i decideixin que els agrades i per tant et contractin com a entrenador”. Així va convèncer l’Antoni Cáceres que, des que va deixar de treballar fa tres anys, va decidir que “havia arribat l’hora de tenir cura de mi i no dels guanys de l’empresa a la qual treballava”. “L’Alejandro no només es preocupa de mi, de la meva salut i de les meves manies. Té un retrat complet meu i això no ho trobo al gimnàs”.
