És la denúncia que l'associació Drets ha presentat a la Fiscalia de delictes d'odi i discriminació. S'hi recullen un centenar de missatges publicats a la xarxa social Twitter que, segons diuen, poden ser constitutius de delictes de discriminació, incitació a l'odi i a la violència i fins i tot apologia del genocidi. MARIA VILA, advocada i col·laboradora de Drets "Amenaces, fer-ho a través de Twitter hi ha un ànim claríssim per part de l'emissor d'aquestes amenaces que tingui una certa difusió i, per tant, d'una certa publicitat, i això agreuja encara més el delicte." Des de Drets, però, no han volgut fer públics els perfils dels denunciats perquè no esborrin els tuits. Per identificar aquells usuaris que no utilitzen el seu nom real, demanen que la policia els ajudi a investigar-ho. Aquest és el primer cop que acudeixen a la justícia des que van presentar-se públicament a començaments de setmana, però l'activitat de l'entitat va començar ja fa mesos. Al juliol van personar-se com a acusació popular en el cas de les fotografies de 33 jutges catalans publicades a 'La Razón'. L'objectiu de Drets és denunciar tots els missatges publicats a les xarxes socials o als mitjans de comunicació que continguin insults o amenaces contra els catalans. Per això, des de la seva pàgina web recullen denúncies de tots aquells que en detectin un cas. SERGI BLÁZQUEZ, president de Drets "En dos dies hem tingut més de 150 denúncies. Ens han portat articles, pàgines web que han vist, missatges, declaracions de televisió..." Un cop rebudes les queixes i abans de presentar la denúncia formal, un consell assessor format per experts en dret s'encarreguen de verificar si els comentaris poden ser constitutius de delicte.
L’objectiu de Drets, una associació sense ànim de lucre que es va presentar dimarts, és denunciar tots els missatges publicats a les xarxes socials o als mitjans de comunicació que continguin insults o amenaces contra els catalans. La presentació d’aquesta denúncia és la primera actuació que fan als jutjats des que es van donar a conèixer públicament.
Des de Drets, però, no han volgut fer públics els perfils dels denunciats per evitar que esborrin els tuits i, per tant, les proves d’un possible delicte. Per identificar aquells usuaris que no utilitzen el seu nom real a la xarxa, han explicat que en la denúncia presentada demanen que la policia els ajudi a investigar la identitat dels autors.
A la pàgina web de Drets es recullen les queixes de ciutadans que detecten casos d’aquest tipus i que els volen denunciar. Asseguren que en només dos dies ja n’han recollit més de 150 relacionades amb missatges penjats a les xarxes socials, publicats en pàgines web o fins i tot declaracions de televisió. La tasca de l’entitat és, amb aquest material a les mans, verificar si els comentaris poden ser constitutius de delicte o no. D’això se n’encarrega un consell assessor format per experts en dret i, a partir d’aquí, es presenten les denúncies de manera oficial.
