El fill de Joan Vinyoli recorda els passejos amb el poeta, cent anys després del seu naixement

On ara hi ha el Parc de Joan Vinyoli abans hi havia les cotxeres dels tramvies. En Joan, fill del poeta, hi va venir quan era petit amb el seu pare a veure els tramvies. Era en una de les sortides que feien els diumenges a la tarda. Unes passejades didàctiques, fascinants i plenes de reflexions. JOAN VINYOLI, fill de Joan Vinyoli "Ens portava a passejar per la ciutat en llocs insòlits i llavors feia aquelles preguntes de dir: "T'agrada aquest carrer?' I tu deies 'què t'està preguntant? Si m'agrada un carrer?' I pensaves 'és una pregunta ben estranya'. Però al final acabaves definint que sí, que era un carrer bonic perquè era ombrívol, perquè recordava carrers, potser, de llocs tranquils, o pobles." En Joan explica que, gràcies al seu pare, ell i els seus germans van aprendre a valorar les coses senzilles i a definir-les amb un llenguatge precís. Aquesta observació de l'entorn també es veu en els poemes de Vinyoli, que parlen de la vida mateixa. JORDI LLAVINA, comissari de l'Any Vinyoli "El que fa molt especial Vinyoli és que arriba al fons de la qüestió, o sigui, és un poeta que es trasmuda en filòsof, per tant, parla de la mort, parla de la soledat, parla del cant. Quan ell parla del cant, parla de coses 'immersessibles'. I això és molt característic d'ell." Vinyoli va publicar el primer de 17 llibres el 1937. Per ressaltar la importància de la seva obra i commemorar el centenari del naixement del poeta, durant l'Any Vinyoli s'han organitzat desenes de recitals, concerts i conferències. JORDI LLAVINA, comissari de l'Any Vinyoli "Joan Vinyoli és un poeta extraordinari, és un poeta per mi imprescindible, sens dubte. Un dels millors en llengua catalana de tots els temps i, per mi, probablement el més influent, el més destacat de tot el segle XX." Tots els actes de l'Any Vinyoli es poden consultar al web vinyoli.cat.