VICENÇ I RAMON, veïns de Vallvidrera "Això nosaltres calculem que és la cua del pantà on comença, és a dir, on baixa el torrent de Can Cuiàs, a partir d'aquí, suposem que l'aigua ja quedava estancada, perquè 50 metres més enllà hi ha la presa." El Vicenç Fonolleda i el Ramon Marsà recordaven que de petits havien jugat a prop d'un pantà, però ara ja no sabien ben bé on era. Així que van agafar l'aixada i la pala i es van proposar localitzar-lo. La quantitat de bardisses i la terra acumulada no han estat un obstacle, perquè fins i tot han trobat l'antiga pressa. VICENÇ i RAMON, veïns de Vallvidrera "Aquí a baix deu haver-hi vuit metres." "I si passes allà i entreguardes una mica fa una mica d'arc això." VICENÇ FONOLLEDA, veí de Vallvidrera "Amb el temps, el que ha passat és que com que ja no serveix per regar i després han baixat molts sediments en dècades i dècades amb els anys ha anat baixant brossa, terra, pedres, fins que ha quedat tapat. En comptes d'estar cobert d'aigua ara veurem que està cobert de terra, però s'ha mantingut molt bé, en molt bon estat, la presa." L'aigua d'aquest pantà, al torrent de Can Cuiàs, es feia servir per regar els camps dels voltants. Alguns expliquen que s'hi va construir un molí de vent, però sense gaire fortuna. RAMON MARSÀ, veí de Vallvidrera "Llavors es veu que no hi havia prou vent per fer-lo rodar." De moment, el Vicenç i el Ramon ja han deixat al descobert una bona part de la presa i, de retruc, una part de la història del poble de Vallvidrera.
Amb el temps, el pantà agrícola es va abandonar i el bosc es va apoderar de l’indret. Dos veïns de Vallvidrera, el Vicenç Fonolleda i el Ramon Marsà, que recordaven haver-lo vist quan eren petits, es van proposar trobar-lo i així ho han fet. De moment, gràcies a ells, una part de la presa ja és visible.
