Els autoretrats modernistes ens donen la benvinguda a la nova col·lecció d'art modern del MNAC. Mil tres-centes pintures, fotografies, escultures, cartells i, fins i tot, pel·lícules conformen un viatge des de la segona meitat del segle dinou fins als anys de la postguerra. PEPE SERRA, director del MNAC "Per primera vegada passem els anys 30 i ja passem els anys 40 i la primera avantguarda que és Dau al Set que és Pons, Cuixart, Sucre, Tàpies i d'altres que ja tenen espai permanent en el museu, que això quedava tallat al moment de la guerra." Les obres de Gaudí i Jujol es presenten com un dels plats forts de l'exposició. Com també les pintures del pintor orientalista Antoni Fabrés. El projecte ha tingut un cost de 900 mil euros, la meitat del quals s'han invertit en la reestructuració de l'espai expositiu. JUAN JOSÉ LAHUERTA, cap de col·leccions del MNAC "No es trobarà en aquesta exposició una sala dedicada a l'impressionisme sinó que es trobaran una sèrie d'àmbits dedicats a tots els processos dedicats a la formació de l'artista modern dintre d'una societat burgesa, industrial, de grans ciutats massificades." Per apropar la col·lecció al públic, el museu obrirà les portes de forma gratuïta demà dimecres i durant tot el cap de setmana.
És un “punt d’inflexió” per al museu. Així ha definit la col·lecció d’art modern el director del MNAC, Pepe Serra, en la presentació de les obres. Es tracta d’una col·lecció que parteix majoritàriament dels fons del museu, així com d’una col·laboració amb la basílica de la Sagrada Família, l’Arxiu Jujol, el Museu d’Art Contemporani (MACBA) i la Filmoteca. La mostra explica gairebé un segle complet i se centra a narrar l’aparició de la modernitat a Catalunya. El relat, però, fuig dels cànons, les grans cronologies i els noms de l’època, de manera que posa a la taula noms d’artistes a reconsiderar per la comunitat investigadora, segons la direcció del museu.
La col·lecció inclou 300 pintures, 290 fotografies, 220 peces d’art decoratives, 200 dibuixos, 105 escultures, 75 cartells, 60 peces de numismàtica, 50 gravats i quatre pel·lícules. El cap de col·leccions, Juan José Lahuerta, l’ha definit com un recull “ric i complex”. Un altre dels atractius de la mostra és que algunes obres mai no s’han vist perquè estaven guardades des que va començar la col·lecció el 1888.
Es tracta d’una gran quantitat de material que s’ha dividit en quatre àmbits: el primer és testimoni de la formació de l’artista modern a partir dels autoretrats i la creació en els seus tallers. El segon apartat està dedicat als “modernismes”, i intenta eliminar la idea que només hi ha una versió d’aquest corrent, per deixar clar que va ser molt complex i va incorporar moltes formes d’enfrontar-se amb la realitat. També es dedica un apartat als “noucentismes” com a reacció contra els modernismes i recuperació del classicisme. Finalment, la irrupció de la Guerra Civil va crear una situació d’emergència en què els artistes es van posar al servei el Ministeri de Propaganda, el quart apartat en què s’hi troben cartells, produccions cinematogràfiques i collages. L’exposició, que ha tingut un cost de 890.000 euros finançat amb fons públics i privats, es podrà veure a partir de dijous.
