Set de cada 10 cobertes de Barcelona són susceptibles de convertir-se en espais d'ús comunitari o jardins. L'Ajuntament calcula que en total són 1.700 hectàrees, l'equivalent a dos Eixamples, les que es podrien aprofitar per treure rendiment social, ambiental o energètic. Superfícies ara en desús que temps enrere havien estat força concorregudes. Fins als anys 60 o 70 als terrats de Barcelona era normal trobar-hi colomars. També s'hi pujava a estendre la bugada, a prendre el sol o s'hi celebraven revetlles. Ara, el consistori vol recuperar part d'aquests usos i afegir-ne de nous, com ara espais de joc, jardins, horts comunitaris o sistemes de producció energètica com plaques solars. XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona "És una aposta clara per la sostenibilitat, però, sobretot, és una aposta per donar vida a aquests terrats." I per això es concediran ajudes que finançaran el 50% del cost tant de la rehabilitació com de la naturalització, fins a un topall de 600.000 euros per intervenció. ANTONI VIVES, tinent alcalde l'Hàbitat Urbà "Vol dir que si una comunitat de veïns presenta un projecte de rehabilitació i un altre de renaturalització tindrà el 50% d'ajut amb un topall de 60.000 per l'un i per l'altre." Per donar exemple, això es posarà en pràctica a tots els edificis nous d'iniciativa municipal, tant als habitatges protegits com als equipaments de barri. I per facilitar que les comunitats de veïns s'hi afegeixin, es faran canvis normatius, com ara la creació d'una ordenança específica per activar terrats vius. També al Parlament s'està discutint la reforma del Codi civil català perquè les comunitats de veïns puguin tirar endavant mesures com aquesta amb la majoria simple dels propietaris. Aquest és el terrat clàssic barceloní. Un espai comú per a tots els veïns on, per exemple, es pot estendre la roba. En els últims anys, però, els usos d'aquests espais s'ha anat diversificant. Alguns es converteixen en grans horts urbans. És el cas del terrat del Casal d'Entitats Mas Guinardó, on col·laboren diversos veïns del barri. No és ben bé el mateix que conrear en un terreny però amb aquestes taules de cultiu es pot recollir de tot. ANTONIO LEÓN, membre de l'hort urbà del Mas Guinardó "Las verduras en un terrado, en unas mesas, son ensaladas, rabanitos, incluso puedes poner tomate y este tipo de planta pequeña. Como experiencia pues que nos pasamos buenos momentos aquí, en un ambiente y un sitio agradable." També hi ha qui opta per instal·lar-hi plaques solars fotovoltaiques, que poden arribar a abastir energèticament els edificis o, almenys, una part. La Fundació Terra treballa per la cultura ambiental i prediquen amb l'exemple en el seu terrat. LLUÍS MIRALLES, Fundació Terra "Van ser les primeres plaques que es van muntar a Barcelona, plaques fotovoltaiques que generen electricitat verda, lliure d'emissions, per la nostra entitat." "La instal·lació aquesta que heu pogut veure és l'equivalent de l'energia verda que necessita una família per compensar el consum energètic de casa seva." I un últim exemple de terrat barceloní. Aquest menys sostenible. A falta de jardins hi ha terrats que es converteixen en piscines. Una solució menys habitual en les finques de particulars, per l'elevat cost, però atractiva per a molts hotels.

Segons els càlculs del consistori, el 70% de les cobertes de la ciutat són susceptibles de ser convertides en espais verds. Suposen unes 1.700 hectàrees de superfície, que segons el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà, Antoni Vives, equivalen a “més de dos Eixamples”.

La mesura s’impulsarà amb ajudes a les comunitats, que podran rebre fins al 50% del cost dels seus projectes, fins un màxim de 60.000 euros. Els projectes són acumulables, per tant, les comunitats podran rebre ajudes tant pel projecte de rehabilitació com pel de renaturalització del terrat.

Per accedir a les ajudes de rehabilitació caldrà millorar aspectes com l’estanqueïtat i aïllament de cobertes, mitgeres i celoberts, així com preveure instal·lacions d’estalvi energètic. Pel que fa a les ajudes per la renaturalització s’haurà de presentar un projecte que inclogui la instal·lació de reg automatitzat i un any de contracte de manteniment, així com explicar aspectes com les espècies de plantes que es faran servir i el tipus de substrat.

Per dur a terme la conversió dels terrats, l’Ajuntament planteja canvis normatius en les ordenances d’obres, de medi ambient i les fiscals, que preveuran descomptes i bonificacions a les comunitats. A més, espera que el Parlament acabi de modificar la llei que permetrà que la conversió del terrat es pugui produir amb l’aprovació dels veïns per majoria simple, sense que calgui unanimitat.

L’alcalde, Xavier Trias, ha reafirmat l’aposta de la ciutat per l’autosuficiència energètica i ha explicat que es promouran les cobertes verdes en els edificis municipals. Els primers a fer-ho seran el Museu Blau i el Mercat de la Vall d’Hebron.