Aquesta escena es repeteix cada dia. Desenes de turistes es queden a les portes els pavellons de la Finca Güell, una de les obres més desconegudes fetes per un jove Antoni Gaudí. L'Ajuntament vol que això s'acabi i per això obrirà l'espai al públic diàriament a partir de 2016. Per fer-ho possible ha signat un acord amb els propietaris, la UB, que el cediran durant els propers 10 anys. Per restaurar-lo s'hi invertiran 900.000euros municipals. Aquí se seguirà el model del Parc Güell, l'entrada serà gratuïta per als barcelonins, i els turistes hauran de pagar per recuperar la inversió municipal XAVIER TRIAS "La possibilitat de posar un edifici com aquest a disposició de la ciutat, de la universitat i que la gent en pugui gaudir." L'entrada no es farà per la porta del drac principal, perquè se'n vol preservar l'estructura. Es construirà un accés lateral i les visites pagades podrien limitar-se a 400 persones cada dia. Un dels punts més atractius és el jardí fet per Gaudí inspirant-se en l'obra "el jardí de les Hespèrides" de Jacint Verdaguer. Aquí es recuperaran les espècies originals. També es restaurant les cavallerisses, malmeses per la humitat. I un dels elements amb més valor, la caseta del guarda. El recinte s'obrirà parcialment al públic a principis de l'any que ve i a partir de 2016, els turistes ja no s'hauran de conformar només amb una foto a l'entrada.

Fa dos anys, la Universitat de Barcelona es va proposar que els Pavellons Güell poguessin visitar-se cada dia, de manera que s’obtingués amb el preu de les entrades diners suficients per finançar les obres de reforma. L’objectiu de la UB, propietària de l’espai des de fa 60 anys, era donar a conèixer el conjunt monumental un cop s’haguessin fet els treballs previs, perquè fins ara se n’ha tret poc profit. La inversió del conveni signat ara amb l’Ajuntament, per valor de 900.000 euros, farà possible una cosa i l’altra: restaurar els pavellons i obrir-los al públic. Actualment només es poden veure els caps de setmana en la Ruta del Modernisme.

El conveni preveu que la Universitat, propietària dels pavellons, cedirà l’ús durant deu anys a l’Institut Municipal del Paisatge Urbà. A canvi, la UB rebrà una compensació econòmica anual per la cessió del recinte de 100.000 euros. El finança,ent de les obres de restauració l’avançarà l’Institut amb els recursos habituals de les intervencions de protecció i millora del paisatge urbà que fa a la ciutat, així com altres fonts de finançament que s’intentaran buscar. Un cop obert al públic, l’objectiu és que la inversió es recuperi amb els recursos que generi aquest nou atractiu modernista.

El 2012 va començar la reforma de les cavallerisses, l’espai que Gaudí va crear per aparcar-hi els carros. Aleshores es van invertir 160.000 euros d’una subvenció del Ministeri d’Educació, que van servir per restaurar-ne la coberta. La història del recinte es remunta al 1883, quan l’arquitecte va rebure l’encàrrec de construir uns pavellons d’accés a la finca Güell. En la resolució formal de l’edifici, Antoni Gaudí hi va expressar moltes de les seves inquietuds estètiques. Aquest és l‘espai on, per primer cop, va fer servir la ceràmica i el trencadís en el recobriment de les cúpules.