En el discurs d’acceptació del premi, Carreras ha explicat que els cantants d’òpera tenen una gran sort, “el reconeixement a la nostra feina és immediat”. Tot i això, s’ha mostrat emocionat que els dipositaris de la sobirania del poble català l’hagin distingit amb la Medalla d’Honor. Carreras s’ha mostrat vinculat a la visió compartida del món que tenen els catalans. “Ens agrada el mèrit d’espavilar-se més que el privilegi. Ens agrada l’industrial i l’emprenedor.”
El tenor també ha repassat els defectes dels catalans, de qui ha dit que “no ens calen adversaris que ens ataquin. Quan ens desunim som molt febles”. I ha demanat al Parlament que empenyi perquè els altres ens deixin viure: “Som un poble adult i sabem prendre les nostres decisions”, ha dit.
Un noi del carrer de Galileu
Carreras ha repassat la seva trajectòria vital, la d’un infant criat en una Barcelona de postguerra “amb un pare represaliat per ser mestre de la Generalitat i una mare que em va procurar consells que encara segueixo”. El tenor ha rememorat com el seu pare li va comprar el primer piano amb el sou de la Guàrdia Urbana i el seu avi, un tocadiscos. Ha explicat que la confiança –“temerària”– dels seus pares el va fer dedicar-se al cant i s’ha mostrat agraït tant als seus mestres -Ruaix i Prunera- com als seus companys Montserrat Caballé i Jaume Aragall.
El tenor ha repassat els entrebancs de la malaltia, quan en la “plenitud artística la salut em va fallar”. Ha recordat tots els professionals i científics que el van ajudar a superar la leucèmia, entre ells el professor Ciril Rodman, que ha fet la glossa del guardonat. Ha renovat el seu compromís amb la fundació per fer que la leucèmia sigui una malaltia curable en tots els casos. “Perdem un de quatre nens i la meitat dels adults, unes xifres que s’han de reduir dràsticament”.
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i el president de la Generalitat, Artur Mas, han tancat l’acte. De Gispert ha dit que Carreras “millora Catalunya i el món” i Mas ha destacat les qualitats humanes del tenor i el compromís amb el país.
