Segons Albert Tió, el portaveu de la Federació d’Associacions Cannàbiques de Catalunya, hi ha associacions que han rebut el missatge de “tot s’hi val” i han fet el que han volgut perquè no hi ha cap normativa que ho prohibeixi. Segons ell, dels 400 clubs cannàbics que hi ha a Catalunya, més de la meitat no estan inscrits en cap federació i, per tant, no tenen cap tipus de control.
Tant Tió com Jaume Xaus, portaveu de la Federació Catalana d’Usuaris de Cànnabis, han demanat al govern que faci una normativa per regular el sector. Diuen que això els permetria posar fi a la inseguretat jurídica en què viuen. “No pot ser que un dia l’Administració et doni el vistiplau per obrir i començar a funcionar i l’endemà t’enviïn la policia a fer-te una inspecció”. Segons ells, des de fa temps els clubs cannàbics estan patint una persecució jurídica i policial. Prova d’això, diuen, són les operacions policials que els Mossos van dur a terme la setmana passada contra dues associacions.
Les associacions cannàbiques han fet aquestes declaracions durant la presentació de l’estudi internacional Increment i caiguda de la prohibició del cànnabis, un informe elaborat, entre d’altres, pel politòleg Martin Jelsma i que analitza les polítiques antidroga al món. Posa com a exemple l’Uruguai, que fa uns mesos va legalitzar el consum de marihuana, el mateix camí que han seguit els estats de Colorado i Washington.
El 2016 l’assemblea general de les Nacions Unides farà una sessió especial sobre drogues i, segons Jelsman, serà el moment perquè s’abordi la regulació internacional del cànnabis. Assegura que la legalització és el millor que pot passar als consumidors perquè permetria posar fi al mercat negre i donar protecció jurídica als centres i associacions del sector.
