Ocupen seus bancàries buides a l’Eixample per denunciar la manca d’espais per a joves

Una primavera d’ocupacions

Antigues oficines bancàries, buides a causa de la crisi i la reordenació del sistema financer, han mudat la pell i s’han convertit en espais autogestionats per als veïns. En només tres mesos se n’han ocupat quatre al districte de l’Eixample, a més d’una al barri del Congrés – el CSO la Vaina – i una altra a la Vila de Gràcia – el Casal Popular Tres Lliris-. Tots segueixen la dinàmica iniciada a l’octubre de 2011 pel Banc Expropiat de Gràcia i, tot i que no són espais exclusivament per a joves, aquest col·lectiu és qui posa la primera pedra.

[Foto: Ateneu Popular el Rec]

L’Eixample, un districte amb dèficit d’espais?

Segons el president de la FAVB, Lluís Rabell, aquestes ocupacions constaten que hi ha una demanda d’espais de socialització a l’Eixample i afirma que “si no hi ha llocs apropiats, la gent jove els troba per obrir una escletxa”. Rabell posa com a exemple l’espai Germanetes, situat al carrer del Consell de Cent amb Viladomat, i opina que “quan s’obre un espai de participació apareixen joves de sota les pedres“.

Precisament, ara fa un any les entitats de l’Eixample van reclamar espais per aquest col·lectiu, van criticar que l’Espai juvenil Les Arenes estava encallat i La Casa Groga tenia un aprofitament precari. Des del consistori expliquen que la regidoria d’Adolescència i Joventut està revisant el pla d’equipaments juvenils de la ciutat, però també afegeixen que aquesta decisió és anterior a les ocupacions, i per tant, no respon a aquest fenomen. L’Espai Arenes, que actualment acull l’Arxiu Fotogràfic Català Roca, entrarà en funcionament en breu com un punt per a joves, però també puntualitzen que les polítiques de joventut no només van encaminades a oferir espais a determinades entitats sinó a afavorir la promoció dels joves en general, ja sigui a través d’equipaments com els Espais Joves, els Casals o els Punts d’Informació Juvenils.

En resposta a la reivindicació d’aquests col·lectius, l’administració contesta que aquests joves no han fet mai una petició formal per tenir un local propi, i que en el cas que la fessin, sempre que no es puguin autofinançar, l’Administració els buscaria un espai compartit amb altres col·lectius.

Demandes d’autogestió per “teixir xarxa” al Fort Pienc

“Els joves del Fort Pienc no teníem cap espai per fer un oci alternatiu“, afirma Carlota Coll, membre de l’Ateneu Popular el Rec. Des d’aquesta antiga oficina de Bankia, oberta el 6 de juny, Coll explica que “necessitàvem un espai per a desenvolupar-nos amb una òptica diferent de la que dicta el districte”, que, segons Coll limita l’oci a les festes majors. Durant les tres primeres setmanes, l’engranatge del Rec ha funcionat gràcies a la implicació dels joves del Casal Xiroc i Arran del Fort Pienc i a la participació de grups com L’Ampli el Fort Pienc o les joves feministes d’Els Monòlegs de la Vagina. “El projecte es comença a crear i l’objectiu és teixir xarxa”, diu Coll, que destaca la importància de respectar els veïns i afirma que “no pretenem ser un local de festes”.

Casualment, l’ateneu s’ha instal·lat al carrer Ausiàs March, just davant de l’edifici Transformadors, antiga seu del Consell de la Joventut de Barcelona i revindicat com a espai per a joves. Segons fonts del consistori, l’edifici, desocupat des de 2008, acollirà usos juvenils i està previst que aquest any se’n redacti el projecte executiu.

Un espai transgeneracional a l’Antiga Esquerra de l’Eixample

L’edat és una frontera imposada que cal trencar perquè suposa la creació de molts guetos i dificulta la creació de xarxa, l’enriquiment mutu i la construcció d’iniciatives sòlides. Aquestes són les idees que planen a l’assemblea de l‘Ateneu l’Entrebanc, inaugurat a l’abril al carrer Comte d’Urgell 98. Reunits i oberts al diàleg, sis joves que no arriben als trenta anys expliquen que l’ateneu és un espai cultural, social i polític transgeneracional. “En realitat, què té edats?”, es pregunten. Es mostren contraris a la segregació d’espais per edats perquè consideren que “impossibilita l’intercanvi, l’enriquiment i la cohesió de les diferents generacions que viuen en un mateix barri”. I destaquen, amb vehemència, que la mancança principal, a l’Eixample i a la resta de la cituat, és d’espais autogestionats.

A la pregunta de per què aposten per l’autogestió responen que és una qüestió pràctica ja que, d’aquesta manera, les activitats que s’organitzen al local són coordinades per les mateixes persones que participen a l’espai. Però no es queden només en aquest punt i esgrimeixen un argument polític: “L’autogestió és l’única eina realment vàlida per fer front al capitalisme”, diuen. Per això demanen “espais autogestionats, però també barris i ciutats autogestionades”.

Des de l’obertura es reuneixen cada dimarts en assemblea i programen activitats a les tardes: sessions d’anglès, tallers de guitarra o ioga. El nom fa una picada d’ullet als antics ocupants, una oficina de Caixa Penedès de l’Antiga Esquerra de l’Eixample que va quedar buida.

No és l’única. A quatre illes d’on estava situat l’edifici de La Otra Carboneria, al barri de Sant Antoni, aquest 9 de juny es va okupar una antiga oficina de Caja Madrid buida. L’espai, situat a la cruïlla entre l’avinguda Mistral i el carrer Rocafort, es va batejar amb el nom d’Ateneu La Porka, en referència a l’animal del bestiari festiu local. La darrera ocupació ha estat el Centre Social Ocupat Autogestionari La Indústria, situat al carrer Indústria 181, i que s’ha inaugurat aquest diumenge 29 de juny.