Vella, aïllada, refugiada a la ciutat grega d'Efes, Maria ens conta la seva versió dels fets, que està ben lluny del Nou Testament. L'escriptor Colm Tóibín va posar-se a la pell de la persona que hi ha darrere la icona. A la literatura no hi ha res de sagrat, i el testimoni de la mare de Déu ens confon per la versemblança que té. "Sobretot, el que tenim d'ella és una iconografia extraordinàriament rica. Les estàtues d'ella, les pintures, les representacions molt diverses... Però la veu no existia." Agustí Villaronga es va enamorar del text, i s'estrena al teatre amb aquest muntatge que porta al festival Grec, dins l'espai idoni del Convent dels Àngels. Ha deixat el personatge a les mans de Blanca Portillo, que interpreta amb passió aquest monòleg. Una mare a mercè del dolor i la ràbia, com qualsevol amb un fill que s'ha sacrificat per unes idees. AGUSTÍ VILLARONGA, director de l'obra "Potser un soldat que et torna de l'Iraq envoltat en una bandera, potser el conflicte entre jueus i palestins. En aquest cas, parla del cas concret de Jesús, que es sacrifica per salvar la humanitat però al final, aquesta dona, el que li queda és un cadàver!" L'obra ja s'ha adaptat en dues ocasions a Dublín i Broadway, però Tóibín, que té molts lligams amb Catalunya, no es perdrà l'estrena, moment en què el seu personatge esdevé de carn i ossos. "És una experiència bastant intensa. [...] Totes les emocions et tornen de la mateixa manera amb què et van venir quan vas començar a escriure-ho." 'El testament de Maria' es pot veure fins diumenge, i s'instal·larà el mes de març al Teatre Lliure de Montjuïc.

Vella, sola, refugiada en una casa humil de la ciutat grega d’Efes, Maria ens conta la seva versió dels fets, que és ben lluny del Nou Testament. L’escriptor Colm Tóibín va posar-se a la pell de la persona que hi ha darrere la icona. A la literatura no hi ha res de sagrat, i el testimoni de la mare de Déu ens confon per la versemblança que té. “El que tenim d’ella, sobretot, és una iconografia extraordinàriament rica: estàtues, pintures, representacions molt diverses… Però la seva veu no existia”, ha explicat.

Del paper a l’escenari

El text va entusiasmar Villaronga, que hi va veure l’oportunitat de lliurar-se a la seva altra passió: el teatre. “El muntatge descansa molt sobre el treball de l’actriu, que és central”, ens ha explicat. Per això ha deixat el personatge a les mans de Blanca Portillo, que, a més d’una llarga experiència a la pantalla gran -la recordem, entre d’altres, en algunes pel·lícules d’Almodóvar-, ha trepitjat molts escenaris de teatre. “Aquest monòleg és un ‘tour de force’!”, es va exclamar al final de l’assaig general al qual vam assistir. Hi desplega tot un ventall d’emocions -ràbia, desesperació, por, dolor i nostàlgia- que vessa sobre els espectadors durant una hora i quart.

L’escenografia, dibuixada per Frederic Amat, així com la música de Lisa Gerrard (de Dead Can Dance) són pinzellades que reforcen el treball de l’actriu sense amagar-lo. El Convent dels Àngels, tot i ser el decorat idoni per a aquesta representació, suposa un repte acústic per a l’equip, perquè el so rebota molt i, en alguns moments, dificulta la comprensió del text. Un problema que no tindran al Teatre Lliure de Montjuïc, on es preveu que l’obra es representi del 5 al 22 de març.