L’autora del text, la periodista nord-americana Suzanne Daley, fa servir el cas d’uns turistes que aconsegueixen comprar marihuana en un club cannàbic proper a la Rambla per introduir el reportatge. Daley, antiga editora de l’edició nacional del diari i actual corresponsal a Europa, explica que mentre que la capital holandesa “ha lluitat contra el turisme de drogues els últims anys”, a Catalunya han obert “300 nous clubs de cànnabis”.
L’article explica que la legislació espanyola permet l’existència d’aquests clubs com a organitzacions sense ànim de lucre i només per a membres, “com un club d’escacs o de cuina”. Tot i això, explica que hi ha algunes associacions que permeten fer-se’n soci per Internet o per telèfon després de pagar uns 20 euros per poder accedir-hi. Suzanne Daley destaca l’ambient d’aquests locals, amb sofàs i música en directe, més acollidor que el de molts “coffee shops” d’Amsterdam.
El treball periodístic també mostra l’opinió del president de la Federació d’Associacions Cannàbiques Autoregulades de Catalunya (Fedcac), Albert Tió, que exemplifica l’auge d’aquests clubs: “Ara tenen 165.000 socis, fa cinc anys no en tenien gairebé cap”. El gerent de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Delort, és contundent: “Sí, és un problema“. La reportera es fa ressò també de la prohibició d’obrir més associacions cannàbiques a la ciutat durant un any.
Líder en les llistes dels webs especialitzats en cànnabis
“Els webs que analitzen i valoren clubs de fumadors de marihuana […] donen notes altes als clubs de Barcelona per la qualitat i la varietat dels productes de cànnabis que venen.” Aquesta afirmació, inclosa a la crònica de ‘The New York Times’, és comprovable entrant als webs que cita el mateix diari: el portal especialitzat WeBeHigh.com situa Barcelona en el primer lloc de la llista de destinacions preferides per fumadors de marihuana, i en presenta els clubs en una guia sobre “la nova capital mundial per fumar”.
