Els catalans de fora de Barcelona són el tercer col·lectiu més nombrós a la ciutat, després dels nascuts aquí (834.000) i els estrangers (357.594). En són 119.935, i és a l’Eixample on n’hi ha més (23.868). Per barris, són la Nova Esquerra de l’Eixample (5.535), les Corts (5.044) i la Vila de Gràcia (4.731) on en nombres absoluts aquesta població és més abundant. Casualment o no, els tres barris del districte de les Corts són els que tenen un percentatge més elevat de migrants catalans (10,8%): la Maternitat i Sant Ramon (11%), les Corts (10,9%) i Pedralbes (9,8%). En canvi, la Clota (3,2%), a Horta-Guinardó, i Ciutat Meridiana (3,3%) i les Roquetes (3,4%), a Nou Barris, en tenen el percentatge més baix.

Precisament Nou Barris és el districte amb més presència de residents d’origen espanyol no nascuts a Catalunya respecte al total de la població que hi viu: un 26,9%, en comparació d’Horta-Guinardó (23,7%), Sant Andreu (21%), Sant Martí (20,6%) i les Corts (18,0%). Ciutat Vella, en canvi, és el que en té menys (13,8%). Per barris, són Sant Andreu (12.237), la Nova Esquerra de l’Eixample (9.434), la Verneda i la Pau (8.880), la Sagrada Família (8.761), la Prosperitat (8.118), les Corts (7.975), la Vila de Gràcia (7.320), la Marina de Port (6.878), la Sagrera (6.848) i Porta (6.723) els que encapçalen el rànquing en xifres globals. Percentualment, la cosa varia: apareix primer Canyelles (32,5%), i el segueixen la Prosperitat (30,8%) i la Guineueta (29,2%), barris que són també els tres primers de la ciutat si els sumem a aquestes dades el percentatge de catalans de fora de Barcelona que també hi viuen (vegeu l’interactiu).

Per comunitats:

Andalusos (5,1%): són el col·lectiu d’origen espanyol més nombrós a la nostra ciutat (82.180), vinguts la majoria arran de l’onada migratòria que va viure Barcelona durant la postguerra. La presència sobretot es concentra a Nou Barris. De fet, en set dels 13 barris d’aquest districte representen més del 10% de la població que hi viu. Lideren aquesta classificació Torre Baró (15,6%), el Carmel (14,1%), a Horta-Guinardó; Canyelles (13,7%), les Roquetes (13,5%) i Verdum (11,9%). En nombres absoluts, és al Carmel on resideix més gent nascuda a Andalusia (4.529), seguit de Sant Andreu (3.719), la Verneda i la Pau (3.161), la Prosperitat (3.119) i la Marina de Port (2.356), curiosament cinc barris de cinc districtes diferents.

Castella i Lleó (2,8%): 44.770 lleonesos resideixen a Barcelona. La Vall d’Hebron és l’únic barri on percentualment n’hi ha més d’un 5% respecte al total de gent empadronada (5,9%). Amb l’excepció de la Sagrera (quart, 4,7%) i la Verneda i la Pau (cinquè, 4,6%), els altres destins habituals d’aquesta comunitat castellana són a Nou Barris: Porta (segon, 4,9%), la Guineueta (tercer, 4,8%), Vilapicina i la Torre Llobeta (sisè, 4,5%), Canyelles (setè, 4,4%) i la Prosperitat (vuitè, 4,35%). Sant Andreu, probablement per les grans dimensions que té i alhora per la condició de barri perifèric, és el que reuneix més població castellanolleonesa (2.166), a força distància de la Nova Esquerra de l’Eixample (1.502), la Sagrada Família (1.456) i la veïna Sagrera (1.363). La Verneda i la Pau és on més n’hi ha al districte de Sant Martí (cinquè, 1.347) i Porta (sisè, 1.207), on més gent originària d’aquesta regió viu a Nou Barris.

Aragonesos (2,17%): Bona part dels nadius d’Aragó s’agrupen als barris de la Vall d’Hebron: Montbau (3,68%), Vall d’Hebron (3,7%) i Sant Genís dels Agudells (cinquè, 3,1%). També a Nou Barris: Porta (tercer, 3,2%) i Turó de la Peira (quart, 3,18%). Curiosament, un nucli important d’aragonesos resideix també en una zona més acomodada, la Maternitat i Sant Ramon (novè, 2,97%), per sota, però, del percentatge que hi trobem a la Sagrera (sisè, 3,06%), la Guineueta (setè, 2,99%) i el Baix Guinardó (vuitè, 2,98%). En termes quantitatius, la majoria viu a l’Eixample: la Sagrada Família (1.465) i la Nova Esquerra de l’Eixample (1.443); i al barri de Sant Andreu (1.163). Sobresurt, a més, el nombre de residents d’aquesta comunitat al Camp de l’Arpa (1.014) i a la Vila de Gràcia (960).

Gallecs (1,86%): quart col·lectiu més present a Barcelona, destaca per haver-se estès de manera gairebé uniforme a moltíssims barris de la ciutat, fins al punt que en cap no supera el 3,6% del total de la població. En percentatge, s’agrupen majoritàriament a la Prosperitat (3,59%), la Vall d’Hebron (3,4%) i la Font de la Guatlla (3,2%). Sant Andreu torna a encapçalar la classificació en xifres totals (1.114), seguit del Poble-sec (990), el Carmel (979), la Prosperitat (946) i la Nova Esquerra de l’Eixample (838). No desmereix tampoc la quantitat de gallecs que està empadronada al Raval, barri amb més immigració estrangera (sisè, 817), i a la Vila de Gràcia (vuitè, 792).

La resta: d’entre totes els altres col·lectius, el manxec és el més nombrós (1,39%), principalment a Canyelles (3,33%) i la Verneda i la Pau (3,31%). En números absoluts, no hi ha color: de fet, Sant Andreu és el barri amb més manxecs (1.019), però també més castellanolleonesos (2.166), més extremenys (923), més gallecs (1.114) i més murcians (334). És rellevant igualment la presència d’extremenys al Carmel (segon, 915) i a Ciutat Meridiana (primer en percentatge, 3%). Altres comunitats arribades de manera més intermitent al llarg de les darreres dècades han optat per zones més benestants. És el cas dels asturians, balears, càntabres, navarresos, de la Rioja i valencians (la majoria, establerts a la Nova Esquerra de l’Eixample); els canaris (amb 99 residents a la Dreta de l’Eixample i Sant Gervasi – Galvany) i els bascos (Sant Gervasi – Galvany: 389).

Si ens basem només en dades relatives, tant els navarresos (0,80%) com els de la Rioja (0,43%) han triat principalment tenir el domicili al barri de Montbau; els murcians, Can Peguera (1,37%) i Baró de Viver (1,35%); els càntabres, la Maternitat i Sant Ramon (0,33%); els bascos, Tres Torres (0,93%), la Vila Olímpica (0,90%) i el Gòtic (0,86%); els asturians, Vallbona (0,60%); els valencians, Sant Antoni i la Font de la Guatlla (1,57%); els balears, Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (0,49%), i els canaris, la Marina del Prat Vermell (0,27%). Són bosses de població molt petites i, per tant, els percentatges són enganyosos: en realitat, només tres persones originàries de les illes Canàries viuen al nou barri en construcció que limita amb la Zona Franca.