Al Casal de Gent Gran Joan Casanelles han substituït la televisió per una pissarra de suro. Ho han fet després que uns mesos enrere un representant de la SGAE els va comunicar que havien de pagar una taxa mensual si la volien mirar. Altres equipaments per a la tercera edat del districte, que també tenen televisió, han optat per no engegar-la més. FRANCESC LÓPEZ, usuari "Em sembla que està malament. Jo trobo que era una gran cosa perquè la gent es distreia més." MARTA TRISTANY, usuària "Mentre estàvem dinant hauríem vist això del rei, perquè com que hem de venir molt d'hora. Doncs ja no ho hem vist. Alguna senyora no va venir ahir a dinar per poder-ho mirar a casa seva. Ara, molt necessària, no." JOSÉ DÍAZ, usuari "Y si a unos mayores les quitas el sofá, les quitas la tele, hasta el periódico, ¿a qué venimos aquí? Quiero yo que me responda el que me tenga que responder. Esto no está hecho ya para los mayores." Les tarifes que aplica la SGAE varien en funció del nombre de socis que té el casal. La junta del Joan Maragall, al barri del Besòs, assegura que no pot fer front a la despesa. JUAN CANO, Junta del Casal Joan Maragall "Nos vienen diciendo que qué pasa con la tele, que para qué la han puesto aquí si no se pueden encender. Nosotros lo único que sabemos es que no se pueden encender porque hay que pagar derechos de autor, que son 90 euros todos los meses. Y claro, si lo tiene que pagar la junta, no estamos dispuestos a eso. Si lo paga el Ayuntamiento, allá ellos, pero nosotros no podemos." BERNARDO MARTÍN, Junta del Casal Joan Maragall "Yo no lo encuentro lógico que se pague por la televisión en un casal de abuelos. Ahora, si es un bar y todo eso… pero aquí no." Al darrer plenari del districte, el partit socialista va fer una proposició en la qual demanava a l'Ajuntament que fes les gestions necessàries perquè els casals no paguessin aquest cànon. La proposta es va aprovar però, de moment, les televisions segueixen apagades.
