Al llarg de 2013 la població estrangera va disminuir un 4,5%, o el que és el mateix, va baixar prop de 12.500 persones. Actualment a Barcelona hi ha gairebé 270mil persones d'origen estranger, una xifra que representa un 16, 7% de la població total. Aquestes dades retraten una dinàmica que es repeteix des de 2009, quan el nombre d'estrangers a Barcelona va començar a caure. Aleshores a la ciutat hi vivien prop de 300.000 persones de nacionalitat no espanyola, tot un rècord. A banda del retorn al país d'origen de molts ciutadans arran de la crisi, el decreixement dels últims anys també s'explica pels processos de nacionalització de bona part dels estrangers. Tot i que la població estrangera decreix, hi continuen havent moviments migratoris d'entrada, sobretot d'europeus. Pel que fa a les nacionalitats els italians encapçalen el rànquing. A Barcelona n'hi ha més de 25mil. Els segueixen els pakistanesos, prop de 20mil; els xinesos, més de 16mil, i els francesos i marroquins, prop de 13mil. La distribució geogràfica també es reveladora: durant l'últim any la població estrangera ha caigut en els 10 districtes de Barcelona. El que més, Nou Barris. En 59 dels 72 barris de Barcelona la població estrangera ha disminuït. Al Raval és on la població ha caigut més. Més de 1.200 persones han marxat. Tot i així, en aquest barri gairebé el 50% de la població continua sent estrangera. El nivell de formació d'aquesta població ha millorat els últims anys. Gairebé el 36% dels estrangers empadronats a Barcelona tenen estudis universitaris. Una xifra que ha augmentat més de cinc punts en els últims quatre anys. I una última dada. Creixen els matrimonis mixtos i també els fills que se'n deriven. Gairebé el 18% dels naixements són de parelles de diferents nacionalitats.

Segons les dades del darrer padró de gener de 2014, la població estrangera a Barcelona s’ha reduït en el darrer any en 12.469 persones. Amb les xifres actualitzades la població estrangera a Barcelona és d’un 16,7%. La baixada es deu sobretot a la disminució de la població de llatinoamericans: Alguns d’ells perquè han tornat al seu país d’origen i, d’altres, perquè han deixat de ser estrangers i han adquirit la nacionalitat espanyola. De fet, és la mateixa tendència que ja mostraven les dades dels padrons municipals anteriors.

Menys estrangers a tots els districtes

El nombre d’estrangers registrats a Barcelona ha disminuït en general als 10 districtes. Nou Barris encapçala la caiguda amb 2.137 persones menys, seguit de prop de Sants-Montjuïc amb 2.135, i Sant Andreu amb 1.710 estrangers menys. Però hi ha altres territoris on també és notable la disminució de la població estrangera: el Raval (-1.260), tot i que en aquest barri la població d’immigrants és molt important i representa el 48,7%, mentre que fa uns anys en suposava la meitat; el Poble-sec (-678), la Sagrada Família (-490), Ciutat Meridiana (-467), Sant Andreu (-451) i el Guinardó (-426).

Hi ha barris, en canvi, què s’ha registrat un augment dels residents estrangers com ho són els de Torre Baró (+175), el Gòtic (+126), Dreta de l’Eixample (+75) i les Tres Torres (+71).

L’europeïtzació de Barcelona

El col·lectiu d‘immigrants comunitaris representen quasi un 30% de la població d’estrangers. Els italians són la primera nacionalitat estrangera de la ciutat amb 25.015 persones. En segon lloc hi trobem la comunitat pakistanesa amb 20.052 persones i, en tercer lloc, els xinesos amb 16.435 persones. De fet, durant el 2014 la població estrangera que més ha augmentat ha estat la italiana (+759), seguit de la russa (+616) i dels ciutadans del Regne Unit (+386). En el rànquing de nacionalitats que més han disminuït, la ciutat ha perdut per sobre dels 2.000 habitants població equatoriana, colombiana i peruana.