Si ens trobem entre els carrers de Muntaner, Balmes i General Mitre i volem escapar-nos del brogit dels cotxes, la solució la trobem al Parc de Monterols. MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria "És un bon lloc per estar en contacte amb la natura. Tota aquesta vegetació, que té aquesta estructura més naturalitzada i, per tant, hi trobem tots els estrats de vegetació, trobem entapissats com l'heura, trobem arbustos, trobem arbres... Permet que hi visqui una fauna i aquí estem nosaltres parlant i anem sentint el cant dels ocells, perquè és un bon lloc de refugi i, d'altra banda d'alimentació, especialment de la fauna dels ocells." Aquest parc no sempre s'ha dit així. Abans es deia Turó d'en Gil, perquè va pertànyer a la família de Pere Gil. MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria "La propietat la va comprar a Pere Gil Babot, que era un comerciant de Tarragona que es va venir a establir a la ciutat a Barcelona i va ser un dels fundadors de la companyia espanyola d'Alumbrado de Gas i antecessora del que avui en dia és Gas Natural." El 1940 el parc va passar a mans de l'Ajuntament, que el va inaugurar el 1947. L'espai original era molt més gran, però se'n va urbanitzar una part. MONTSE RIVERO, historiadora i tècnica especialista en jardineria "Queden com espais lliures aquells espais on la construcció és difícil, que són els turons, per això tant el turó de la Rovira, com el turó de la Peira, com el turó del Putxet i, també en menor mesura, però, el turó de Monterols... Són espais que van quedar que no eren bons per a l'edificació i, per tant, d'alguna manera eren espais que l'Ajuntament podia comprar a un preu més econòmic i fer-ne parcs i jardins." Des que la família Gil hi tenia la casa d'estiueig, el parc no ha canviat gaire. Tot i no tenir un interès artístic o monumental, aquest espai ha mantingut els traçats dels camins i segueix sent un lloc ideal per trobar-hi una mica de tranquil·litat.
