No és difícil endevinar d'on venen. La companyia Banfield exemplifica l'apogeu que viu a Buenos Aires un teatre nascut amb la crisi argentina de 2001. Un teatre alternatiu, fet amb pocs mitjans i en espais molt petits, sovint pisos. NELSON VALENTE, director escènic "Dentro de la sede, del espacio de nuestro teatro, hay un piso que tiene una cocina-comedor, la títpica cocina de los pisos de Buenos Aires, digamos. Ahí nació esta obra. En un piso donde hacíamos funciones para 26 personas, porque no entraban más." El Romea ha hagut de transformar-se per acollir 'El loco y la camisa, una tragicomèdia que fa entrar l'espectador en el menjador d'una família humil: pare, mestressa de casa, fill i filla. La comunicació hi ha deixat de fluir amb normalitat i el desequilibri mental del fill, en principi, no sembla ajudar-hi. La primera visita del noi amb qui la filla ha decidit anar-se'n a viure a la zona alta obre la caixa dels trons. La bogeria del fill no sap d'hipocresies. NELSON VALENTE, director escènic "Un poco esta idea de, que también tomamos de Séneca, que dice que 'Cuando estoy entre locos me hago el loco'." Una bogeria que, finalment, desemmascara la veritat. I la veritat més reveladora és la d'aquests actors i aquest text, exponents de tota la força de l'anomenat teatre d'aprop de Buenos Aires, que no deixa de sorprendre, una i altra vegada, el públic barceloní.
