En un terreny inert de l'avinguda de Vallcarca va començar ara fa un any el projecte d'hort social impulsat pel centre Heura i Llar de Pau. La iniciativa va captivar la realitzadora Lala Gomà i dos companys més de professió, que van iniciar el rodatge d'un audiovisual. LALA GOMÀ, realitzadora "El documental explica, fonamentalment, quina importància té l'hort per a la gent que està, entre cometes, exclosa socialment. D'entrar en contacte amb altra gent, de sentir-se útils, aprendre un ofici, lligar-se amb la terra i, potser, tenir més eines de cara a un futur." RAFAEL MARTÍNEZ, usuari de l'Hort de les Cases "Normalmente vengo tres días a la semana y me dedico a hacer la faena más dura, para sacar los planteles, que crezcan... la faena que haya." El documental ressegueix la vida de ciutadans amb situacions vitals molt diverses: persones immigrades que no tenen feina ni papers, o ciutadans sense llar, que viuen al carrer. Amb molta sensibilitat, l'audiovisual apropa l'espectador a la delicada vida d'aquestes persones i en mostra els canvis, un any després. "Para mi el huerto es como un parto. Porque una mujer, se queda en estado y el niño va creciendo dentro. Y el huerto, tu plantas, y yo cuando veo estos calabacines tan chicos me hace una ilusión!" ADRIÀ GIOL, tècnic de l'Hort de les Cases "Hem observat grans evolucions, quant a psicomotricitat, per començar, però després també terapèutic, de participació social, aprenentatge... Al final fent un pas endavant per poder entrar a la societat i participar de manera més igualitària." Tot i que la gravació de l'audiovisual finalitzarà aquest estiu, esperen obtenir prou recursos econòmics per poder-lo acabar.
Voluntariat darrere la càmera
El rodatge del documental va començar el juliol de 2013 i la gravació està prevista que finalitzi abans de l’estiu. El relat segueix la vida d’alguns usuaris, tant dins com fora de l’hort, i vol explicar quina importància té el projecte per a la gent que està “exclosa socialment”. Segons la realitzadora, Lala Gomà, l’hort dóna la possibilitat als usuaris “d’entrar en contacte amb altra gent, de sentir-se útils, aprendre un ofici, lligar-se amb la terra i, potser, tenir més eines de cara a un futur”.
L’equip de gravació el constitueixen la Lala Gomà, la Natàlia Elies, que fa tasques de producció, i en Borja Loz, que s’ocupa de la càmera. Un trio que treballa de forma voluntària per explicar quin sentit té l’hort per a aquestes persones, quines possiblitats els obre en el futur i si ha suposat una millora en la seva vida quotidiana. Tot i que la productora Oxígeno els ajuda, no saben encara si el podran acabar ja que els manquen diners.
El treball a l’hort
L’espai on ara es planten enciams fa un any “era un sòl urbà, amb moltes restes de cases, i en què era molt complicat treballar”, explica Adrià Giol, el tècnic de l’hort. Per aquesta raó, es van treballar els substrats i es van haver de crear alguns bancals aïllats, per produir d’una manera més neta. Després d’aquesta primera tasca, més física, “la segona evoulució, molt bonica, ha estat amb els usuaris i usuàries”, explica Giol, perquè se sentin còmodes i útils i puguin treballar totes les capacitats psicosocials.
Un procés canviant
Es tracta d’una feina en què hi ha molta mobilitat ja que els usuaris, homes i dones, que procedeixen del Centre Heura i de Llar de Pau es troben en situacions properes a “l’exclusió social”. En alguns casos els usuaris abandonen els centres, Llar de Pau o Centre Heura, per diverses raons: ja sigui per malalties, recaigudes en algunes substàncies, o perquè han d’anar a un altre centre.
