Va intervenir activament en la resistència contra el franquisme i va ser un dels fundadors de la revista ‘Serra d’Or’. Nascut a Premià de Dalt, també va ser el primer president d’Òmnium Cultural. Quan Manent va rebre al Palau de la Música Catalana el 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el jurat va valorar-ne sobretot l’activisme cultural catalanista. Ja aleshores va reclamar “més consciència nacional per anar més enllà”, i alhora més coneixements sobre la nostra història: “Molts no saben qui era Prat de la Riba o Rafael de Campalans”, havia dit. Fill del poeta Marià Manent, qui també s’havia endut aquest guardó, l’historiador i filòleg va contribuir a combatre la desmemòria amb la publicació de mig centenar de treballs biogràfics, a més d’obres enciclopèdiques. Entre 1980 i 1988, va ser el director general de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat. Albert Manent va conrear diversos gèneres, amb què va obtenir altres reconeixements, com el Crítica ‘Serra d’Or’ d’assaig per un treball sobre Josep Carner, el Ramon Llull de 1995 per una biografia del seu pare o el Trias Fargas, el 2003, per la biografia de Fèlix Millet Maristany, un dels fundadors d’Òmnium Cultural. El 2003 va rebre la medalla al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona.
