"A casa amb els nets amb les palmes i tot lo tradicional." "Jo realment no he viscut mai, per tant no ho celebro pas." "Intentem mantenir la tradició lo màxim possible." "Me parece perfecto mantener las tradiciones, seas o no seas." Diumenge de Rams de l'any 1941 a Barcelona. Centenars de famílies s'acosten a l'església per beneir les palmes i els palmons. Una imatge que es repeteix cada any a la ciutat. La tradició encara es manté, però ha canviat... ANA ROSETE "¿Esto como lo vivíamos? Iban padres, abuelos y niños. Era sagrada la bendición de ramos." ISABEL DE LINARES "Amb uns vestits horribles i 'cursis'. Amb una mona preciosa carregada de rosaris i de coses d'aquestes. Això ha acabat." EDUARD OCHOA "Quan era petit, anava amb el meu pare i la meva mare. Jo per compte propi, no." La benedicció de les palmes dóna el tret de sortida a la Setmana Santa. És una tradició judeocristiana que recorda l'última entrada de Jesucrist a Jerusalem. JOAN SOLÉ I AMIGÓ, especialista en cultura popular "Ja estava en perill de ser empresonat i ajusticiat. Va ser una festa perquè tothom va sortir a rebre'l amb palmes, hi havien palmeres, oliveres, amb branques." Amb els anys, però, s'ha convertit en una festa de caire més popular. De fet, és una de les tradicions catòliques que més han arrelat. "La tradició deia que s'havia d'estrenar vestit. Les padrines havien de regalar la palma a les noies i el palmó als nois. Els padrins després havien de regalar la mona a la família dels nois que tenien com a fillols." Un cop beneïdes, les palmes i els palmons s'han de penjar al balcó fins que s'assequin. Després, segons la tradició cristiana, no es poden trencar, sinó que s'han de cremar.

Tot i que alguns costums han anat canviant amb el temps, a la ciutat encara hi ha qui els conserva. Són moltes les famílies que continuen celebrant el Diumenge de Rams. Segons la tradició, les padrines han de regalar una palma a les filloles i un palmó als fillols. Un cop beneïts aquests rams, s’han de penjar al balcó i deixar que s’assequin. I després no s’han de trencar, sinó que cal cremar-los.

El Diumenge de Rams recorda l’entrada de Jesucrist a Jerusalem. Segons l’evangeli, hi anava sobre un ruc i acompanyat dels seus deixebles, però va ser una entrada triomfal, perquè la gent el va rebre amb alegria, alçant branques de llorer i olivera per donar-li la benvinguda.

Aquest diumenge també és el dia de la primera processó de Setmana Santa, sobretot en ciutats espanyoles amb més tradició i moltes confraries. A Barcelona, per Diumenge de Rams s’havien fet processons molt lluïdes a Gràcia, el Poble-sec, Sant Martí i Sant Andreu, però amb la reforma de la litúrgia del Concili Vaticà II, quasi totes aquestes processons van desaparèixer. El 2002, la Confraria de Natzarens del Nostre Pare Jesús del Gran Poder i l’Esperança Macarena va recuperar en aquest dia la processó de la Burreta, que des de l’església de Sant Agustí (al Raval) reviu l’entrada de Jesucrist a Jerusalem.

A Barcelona, són moltes les famílies que continuen celebrant el Diumenge de Rams. Per la majoria, més enllà de l’acte religiós, és un dia de festa i de trobada. És, a més, el dia que dóna el tret de sortida a la Setmana Santa, que s’allargarà fins el Dilluns de Pasqua.